Primer de tot voldria que quedés ben clar que no crec en absolut que el que vaig a exposar es pugui reduir a cap “conspiració paranoica” ni res semblant . Al contrari, és fruit d’una sòlida observació i d’haver contrastat força xifres i dades objectives.
Em limito a afirmar -amb tot el que comporta- que allò que enteníem per “classe mitjana” cada cop existeix menys i ha quedat reduïda a una paupèrrima representació i, en conseqüència, anem cap a una societat dual -d’un nou tipus, electrònic i postmodern, de feudalisme-, on una petita minoria, com una nova aristocràcia, manega el poder i les seves escletxes davant una gran massa proletarialitzada, infantilitzada i desposseïda, la qual al seu torn es divideix entre la gran massa que va més o menys “fent la viu-viu” i el «precariat», un nou terme -referit en gran part a gent procedent d’altres cultures i amb valors diferents als dels autòctons- els membres del qual fins i tot tenen dificultats per a subsistir i estan absolutament al marge, vivint de subvencions i fent “feines” esporàdiques, eventuals i de baix valor afegit.
En definitiva, hem arribat a una situació de gran polarització. Premeditadament o per la pròpia inèrcia dels sistema? O potser per les dues causes? Aquest seria un gran, i apassionant, tema a estudiar per als futurs investigadors. Sense oblidar molts aspectes que hi van associats, com és el menyspreu de les identitats culturals, tant de la població preexistent com de la població induïda a emigrar i que gràcies a la seva pròpia precarietat contribueix a consolidar el mateix sistema. Igualment caldria veure com es configura la nova minoria dirigent, i fins a quin punt incorpora membres de les velles classes com a nous membres, enriquits per la mateixa (il·)lògica imperant. Sense oblidar com tot plegat incideix en les superestructures de tot tipus i en la producció cultural i en la creació de models, pautes i mites a seguir.
Una nova era ha començat, amb més espais foscos que clars, i on els catalans com a tals no hi hem estat convidats; i molts de nosaltres encara no en som prou conscients i continuem amb marcs i esquemes del passat que han quedat manifestament obsolets. Meditem-hi, i pensem que a partir d’ara res no tornarà mai més a ser com era abans.
