En els «informatius» del règim s’ha dit literalment que, mitjançant l’anomenat “Pacte Nacional per la Llengua”, «es preveu incorporar prop de 100.000 parlants cada any, quasi els 100.000 immigrants que cada any venen a viure aquí»… És a dir, es dóna per fet, i com a més normal, que -després d’estar ja saturats- cada any s’incrementi significativament la població amb gent forana, i sense comptar a més els efectes d’una natalitat esquifida i de l’emigració dels nostres joves més preparats.
Sincerament, un país que parteix d’aquestes premisses no mereix cap consideració i té un greu problema. No és acceptable, no són acceptables, ni aquest (anti)model socioeconòmic aberrant ni els que el propicien. Hi ha d’haver un gran capgirament, simplement per instint de supervivència. Continuar així és anar directament de cap al suïcidi col·lectiu. I amb pactes amb finalitats de maquillatge, evidentment, no s’arreglarà pas res, això només servirà per a legitimar els causants d’aquest nefast estat de coses i per a perllongar l’agonia.
I fixeu-vos que diuen «nous parlants», però no diuen res ni de la seva qualitat ni de la seva fidelitat lingüística, és a dir, de fet serien coneixedors del català, no incorporats al català i nativitzats -que són els que passen la llengua del país als fills, com ocorre en la pràctica als USA-. Es tracta, simplement, de donar un tènue vernís, com a segona llengua, a tota una amalgama de gent que en la pràctica no considerarà el català com a llengua pròpia ni li caldrà per a res.
Ens trobem davant un autèntic brindis al sol -per a dir-ho suaument- per a mantenir l’actual, i nefast , statu quo. I tot plegat sense especificar mesures punitives de cap mena en cas d’incomplinent, primant la bona voluntat per damunt l’obligació i evitant tota mena de conflicte. Ja sabem què en sol sortir, de tot això. Hi ha múltiples precedents d’ineficàcia i incompliments, per no parlar de la insuficiència de la quantitat assignada i de manca de fiscalització i de valentia a l’hora de fer canvis estructurals i d’apostar per un model de país diferent. Tenim tots els números per a que tot plegat sigui una enredada més -no per casualitat ve de qui ve- d’una llarga cadena. I per això mateix cap català conscient i amb un mínim de dignitat hi pot donar suport.
