La victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units, a part de convertir-se en una bufetada a la cara de la progressia nord-americana (i europea), ens dóna una sèrie de lliçons, als nacionalistes catalans, que faríem bé de no menystenir.
En primer lloc ens mostra el poder que tenen les xarxes socials a l’hora de difondre els missatges i les idees dels partits i els moviments allunyats de l’estàblishment polític, social i econòmic. L’X d’Elon Musk, en el qual els seguidors de Trump han pogut expressar-se sense restriccions, és una eina molt important al servei de la llibertat ideològica i de pensament enfront dels monopolis informatius, que es troben majoritàriament en mans de la progressia. I això no només passa als Estats Units. També ocorre a Europa i a la nostra nació, Catalunya. És per això que els partits sistèmics i els mitjans de comunicació “progres” fan campanya en contra de X, fins i tot a favor de la seva prohibició, perquè veuen que és un mitjà que s’escapa del control que exerceixen, a nivell social i ideològic.
D’altra banda, la superioritat moral dels demòcrates enfront dels republicans s’ha acabat esfondrant. Les declaracions de Joe Biden en les quals afirmava que els votants de Trump són “escombraries” demostren que quan l’autoconfiança dels demòcrates en ells mateixos s’esfuma apareixen les desqualificacions i els insults. Trump és un histrió i un maleducat però, a diferència dels demòcrates, ell va de cara. I la seva manca d’hipocresia també és valorada entre els votants nord-americans, de la mateixa manera que valoren més les polítiques que ha promès que portarà a terme (i que en bona part ja es van implementar en el seu anterior mandat) que no pas el seu saber estar. A Catalunya, durant molts anys, ha regnat la hipocresia i una ficció d’oasi català mentre la nostra llengua s’esllangueix, la nostra economia s’esfondra i la inseguretat als nostres carrers s’escampa arreu. I fins fa poc ningú no havia gosat de destapar públicament les vergonyes de la nostra classe política i els mals veritables que pateix el nostre país.
Finalment, la victòria de Donald Trump, la seva segona victòria electoral, ens demostra que és possible vèncer les elits globalistes. I sí, és cert que Trump és un multimilionari i la seva campanya ha rebut aportacions també més que milionàries. Però no deixa de ser cert, també, que els engranatges de poder econòmics, mediàtics i polítics de la progressia neoliberal nord-americana a la qual s’enfrontava disposa encara de molts més recursos que Trump i el seu entorn. A Catalunya també és possible enderrocar la dictadura mediàtica i política processista que, amb l’embolcall del seu discurs bonista i globalista, ens manté subjugats a Espanya. I això és possible amb un discurs valent, coherent, patriòtic, que obri la finestra d’Overton i aconsegueixi que el sentit d’Estat (i el sentit de Nació) guanyi la batalla cultural al rendicionisme que fins ara ha controlat les institucions catalanes
