«Europa ens mira», deien els processistes quan ens manaven, a la vegada que ens enviaven a rebre els cops de porra de la policia espanyola.
Europa no ens mirava, Europa ens ignorava. Europa ens tractava com Catalunya feia amb ella: de forma recíproca, honesta i directa. Quan Nigel Farage denunciava que un estat membre de la Unió Europea havia ferit a 900 persones i es posicionava favorable a la independència de Catalunya, què feien els nostres governants? Algú va tenir la idea d’anar a Anglaterra a cercar de consolidar el seu suport? D’ençà d’aleshores han passat 8 anys i el partit de Farage és el líder en intenció de vot arreu del Regne Unit. Mentrestant, com està Catalunya?
Quan el president Pujol va viatjar a Itàlia l’any 1981 va ser rebut pel president de la República i pel papa Joan Pau II. El mes passat Carles Puigdemont es va reunir amb 7 agricultors extremenys que van anar amb tractor fins a Waterloo.
Els últims anys Catalunya ha estat dirigida pels partidaris de les causes més perdedores, sumant-nos a batalles internacionals amb un final tan previsible com humiliant per a la nostra Nació. Després ens sorprenem quan ningú no ens vol ajudar.
Amb el català i la seva oficialitat a les institucions de la Unió Europea no només recollim els fruits d’una feina mal feta per part dels nostres governants, sinó que a més tenim l’estat espanyol i la seva maquinària destructora actuant, com sempre, contra els interessos del poble català. És el cas del PP i la seva mediació per tal que els governs d’Alemanya, Itàlia i Finlàndia demanessin d’ajornar la votació. Mentrestant, el PSC aprofita la situació per reivindicar un fals catalanisme que no fa més que emblanquir el xantatge que exerceixen a Catalunya, atorgant falsos mèrits a la Moncloa.
Durant tots aquests anys de falses promeses i èpica estèril que no ens ha dut enlloc, governats per suposats catalanistes i independentistes, l’ús del català ha baixat a nivells propers a la desaparició. Segons les dades oficials, vora un 30% de ciutadans fa ús habitual del català. Però, ei, diuen que ho tornarem a fer.
De quina manera ens diuen els processistes que hem de revertir aquesta situació? Fer tuits llargs i amb molts punts suspensius, plens d’hipèrboles, tot fent ganyotes a les rodes de premsa. Això sí, sense fer caure el govern espanyol que contínuament els aixeca la camisa. Governi qui governi, l’estat espanyol es basa en el joc brut, i si a hores d’ara no ho hem entès tenim un problema. Europa, a través d’Espanya, no ens ha de donar permís per parlar la nostra llengua a les institucions europees. A Europa només es parlarà el català quan al govern català hi regeixi el sentit d’Estat (català) i restituïm l’Estat català independent.
