Jo ja fa anys que no aconsegueixo veure cap nazi, concretament des del 1945. Només gent que se’n disfressa per justificar la seva criminalitat, però, ai las, segons quina mena de publicacions veuen nazis fins i tot dessota les pedres. No tenen res més a fer? Tan infeliços són?
Jo sempre he dit per què he d’anar a caçar bolets si se’n troben al mercat, idò, per què cercar un nazi d’entre la multitud aquiescent i panxacontenta si tenim aquesta mena de caçadors de feixistes que ens els serveixen en safata?
Sense nazis i feixistes cap esquerra sobreviuria, doncs tots els projectes que han endegat els han fet fracassar.
Però el comú hem de sofrir a aquests genets de l’apocalipsi, a aquests alliberadors de qui sap què, a aquests paladins de les llibertats fantasmagòriques i les opressions fantasiejades. El comú sofrim el que és insofrible, l’esquerra i la seva moralitat borda, per tal d’anar endavant, perquè el comú, sí!, el comú som els autèntics herois i els autèntics revolucionaris.
Totes i cadascuna de les revolucions endegades per aquesta colla d’il·luminats i insatisfets ens han dut vers al paroxisme; totes i cadascuna acumulant morts pels vorals. Però l’esquerra insisteix i insisteix com ho féu aquell cristianisme bord i redemptor, sense adonar-se que ella és el problema: de l’esquerra van sorgir el nazisme, el feixisme, el comunisme i l’amuntegament de cadàvers.
L’esquerra és bona perquè bones són les seves intencions, per què no el cristianisme? I se l’ha de perdonar, malgrat tot, malgrat la munió de cadàvers i misèria que ha deixat al seu pas.
I el comú a treballar, callar i pagar per satisfer les dèries d’aquesta mena de redemptors estrafets.
M’agafa una son de vegades…
