La diada de Sant Esteve segurament que és una de les jornades de l’any en què es veu més clar que els catalans no som espanyols (castellans) ni fem part de cap altra nació ibèrica. La diada de Sant Esteve ens separa d’Espanya i ens agermana encara més amb Occitània, la nostra nació germana bessona, que s’estén de Bordèu a Niça.
Fa molts segles, quan els catalans érem un poble amb un territori molt menys extens del que ho és ara, quan els catalans érem un poble que vivia a les faldes de banda i banda dels Pirineus de Llevant i encara no ens havíem començat a expandir cap a Migdia, vers les terres que aleshores eren ocupades per l’islam, els nostres comtats feien part de l’imperi carolingi. Els pobles que vivien sota el paraigua d’aquest imperi, que s’estenia del Bàltic a la Mediterrània, tenien llengües i costums diferents, però la jurisdicció de Carlemany i els seus descendents els féu adoptar alguns costums comuns. Un d’aquests costums és la celebració de Sant Esteve.
El dia de Nadal es celebrava a tota l’Europa cristiana i els pagesos el passaven en el mas més gran de tota la unitat familiar. En un temps en què els desplaçaments eren molt més lents que no pas ara molts pagesos necessitaven de tot un jorn sencer per tornar al mas on vivien després d’haver celebrat el Nadal al mas principal de la família. És per això que l’imperi carolingi va concedir un dia més de festa per donar temps a tot aquest gran nombre de pagesos de tornar a casa. I aquest dia era l’endemà de Nadal, que s’esqueia en Sant Esteve i que també va ser anomenat segon dia de Nadal.
Amb els segles els comtats catalans es van desfer del domini carolingi i s’independitzaren, encapçalats pel comte i el comtat de Barcelona fins que esdevingueren una nació anomenada Catalunya. Però del domini carolingi, entre d’altres coses, en restà la festivitat de Sant Esteve, i aquesta celebració es va anar estenent cap al Sud a mesura que Catalunya, la Nació catalana, amb el seu extraordinari tremp expansiu, s’anà fent més gran en la seva contínua guerra contra l’islam. La Catalunya Nova, el Regne de València i el reialme de Mallorques, les noves terres poblades per catalans, van fer seva, també la diada de Sant Esteve.
Fins fa pocs anys València i les Balears feien festa, igual que el Principat de Catalunya, per Sant Esteve. Només la pressió espanyolista castellanitzadora ha aconseguit, almenys de moment, foragitar una diada, la de Sant Esteve, que uneix totes les terres catalanes, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.
