En una societat democràtica madura, els mitjans de comunicació públics tenen una funció: informar amb credibilitat, rigor i sense biaixos polítics. Per això, la polèmica recent al voltant d’una peça del Telenotícies Vespre de TV3 sobre Menjòmetre.cat no és un simple episodi anecdòtic, sinó un símptoma molt preocupant.
El reportatge va presentar aquesta plataforma —que creua dades de subvencions i contractes públics amb voluntat de fiscalització— en termes marcadament negatius, acusant-la de formar part d’una fantasmagòrica extrema dreta, però sense aportar proves ni testimonis que sustentessin dites afirmacions. Això, per si sol, ja hauria d’encendre totes les alarmes: l’absència de verificació no és un detall menor, és una vulneració directa de l’essència del periodisme.
El cas és especialment delicat perquè es tracta del TN Vespre, un dels espais informatius amb més audiència i influència a Catalunya. El TN és, per a molts ciutadans, una font de referència diària. Quan un espai així suggereix vincles amb “l’extrema dreta” sense identificar actors ni aportar evidències, no informa sinó que desinforma i construeix relat. I fer-ho sense base empírica és, senzillament, mentir.
Cal situar aquest episodi en un context més ampli. TV3 ha estat històricament objecte de crítiques sobre la seva imparcialitat, especialment en temes polítics sensibles. El seu biaix cap a posicions de l’extrema esquerra és alarmant. La seva tendència a descafeïnar la catalanitat i a castellanitzar la cadena és un insult als seus objectius fundacionals.
D’altra banda, el fenomen de Menjòmetre.cat tampoc és menor. Es tracta d’una eina que, amb totes les seves limitacions, respon a una demanda creixent de transparència i accés a dades públiques. En un moment en què la ciutadania exigeix més control sobre la despesa pública, desacreditar iniciatives d’aquest tipus sense proves pot interpretar-se com una resistència per part del sistema autonomista a aquesta cultura de la transparència.
Què passa quan el periodisme renuncia als seus estàndards bàsics? Quan l’insinuar substitueix el demostrar, i quan el relat pesa més que els fets constatables i demostrables empíricament, el risc és clar: la desinformació s’instal·la en els mitjans de comunicació públics.
