La darrera enquesta del diari Ara ens dona la primera indicació. Però abans cal interpretar-la, com totes les enquestes. Aquest diari és dels més beneficiats per les subvencions i diners de la Generalitat, o sigui, del PSC i ERC, els dos partits més corruptes de Catalunya. Els dos que són capaços d’amagar un robatori i una estafa com la DGAIA, no seran capaços de fer que l’enquesta de l’Ara digui el què ells volen?
Així que, interpretada l’enquesta de PSC/ERC, és clar que no té res a veure amb la realitat, que és una fantasia del beneficiat d’aquesta tirania. És obvi que, sense necessitat d’enquesta, Aliança Catalana guanyarà les pròximes eleccions. Les municipals i les autonòmiques.
Ho saben tots els polítics i els periodistes subvencionats, fins i tot els que han cuinat l’enquesta. És a dir, tot l’estàblishment politicomediàtic català, una conjura de partits de lladres i diaris al seu servei. Per això, a mesura que passa el temps i s’acosten les inevitables eleccions, cada cop perden més els estreps.
Ho han intentat tot contra Aliança Catalana. Tot menys el joc net, és clar. Han fet el ridícul muntant un “cordó sanitari”, vetant i silenciant Sílvia Orriols, mentint sobre ella o no deixant-la defensar-se dels atacs. S’han inventat “notícies” que poguessin difamar-la. Han mobilitzat eixelebrats, estil Lluís Llach, per a difamar-la. Continuen al peu de la lletra la consigna orwelliana de no esmentar Aliança Catalana sense afegir “extrema dreta”. I alguns diaris, com VilaWeb, funcionen com a pamflets disposats a difamar-la vingui o no a tomb. Fan bé perquè el primer que farà Orriols quan arribi al poder serà suprimir les subvencions de què viu aquesta banda de la ploma. I estan espantats.
Les intervencions parlamentàries d’Orriols, que els mitjans silencien, encara que són les úniques d’altura i de categoria, destrossen l’enorme entramat de falsedats i mentides de la partitocràcia catalana. Només ella s’atreveix a anomenar “corrupte” i “mentider” el president de la Generalitat a la cara, cosa que és certa, com tothom sap. Cal veure el rostre dels altres diputats quan parla Orriols. Reflecteixen la realitat del moment: vergonya per la seva immoralitat i incompetència, xafogor pel que se’ls diu i por per perdre el sou immerescut i altres privilegis que s’han atorgat.
Aquest cap de setmana hi ha hagut dos assassinats al carrer per arma blanca. Un d’ells, una dona morta a ganivetades, va ser atribuit, probablement per l’estil, a un musulmà i va esvalotar les xarxes. Les autoritats van parlar de violència de gènere i la van condemnar com és de rigor. Però la policia desmenteix la violència de gènere. Resta por saber el motiu i la identitat del detingut pels fets. Com també els del segon cas mortal, sembla que en una baralla. El problema no és de determinació d’unes o altres dades. El problema és que plou sobre mullat.
La gent no és idiota i encara que l’esquerra woke tingui monopolitzats tots els mitjans de comunicació, sap el que hi ha en joc aquí perquè ho viu cada dia al carrer, al mercat, a la plaça, a l’escola, a la feina, als hospitals, als parcs, etc. «Les structures ne descendent pas à la rue«, («les estructures no trepitgen el carrer») deia una consigna del Maig del 68, fent burla de l’estructuralisme pedant dels professors. Aquí són els polítics els que no trepitgen el carrer, on et poden matar per un «segarro amego». Però la gent sí que ho fa.
I aquesta gent que no té accés als mitjans de comunicació i a qui aquesta banda de lladres wokes pretén enganyar serà la que posi les coses al seu lloc. És la vida quotidiana que tothom viu al carrer, no les mentides d’uns corruptes («percepcions», deia el conseller Joan Ignasi Elena), la que farà guanyar les eleccions a Aliança Catalana.
Article publicat originalment al blog de l’autor el 3 de maig de 2026.
