No pot ser que ens centrem només en un col·lectiu determinat. La immigració s’ha de contemplar com un tot si volem ser objectius i honestos, i ara per ara, a Catalunya, si ens centrem només en els musulmans abastarem com a màxim i tirant llarg un 50% de la problemàtica, però en quedarà fora un altre 50%, la representada pels sud-americans, un col·lectiu que va “in crescendo” i que és inexhaurible -a banda de fàcilment transportable via avió-, ja que hi ha molts països hispans i habiten gairebé tot un continent, i per tant, per un motiu o altre, sempre hi haurà masses de voluntaris per venir, i més si es pensen que som la “madre patria”. A més, el Marroc és un sol país, i un país que cada dia progressa més; arribarà un moment que, a diferencia de Sud-amèrica, el fluxe migratori s’estroncarà. En canvi cada dia hi ha, i hi haurà, més i més sud-americans, precisament el col·lectiu més bel·ligerantment anticatalà i que, paradoxalment, es converteix en focus de nous colonitzadors. Una colonització que fins i tot ja s’estén al Ripollès i la Cerdanya, i que a la ciutat de Barcelona és massiva .
Això ho hauria de considerar la Sílvia Orriols, ja que la problemàtica immigratòria al Cap i Casal està relacionada sobretot amb els sud-americans (sense oblidar-nos dels «expats»), i és el que veu la població catalana resident a la ciutat, encara relativament nombrosa en xifres absolutes, que en canvi no se sent gaire afectada pels musulmans, els quals a Barcelona ciutat són una absoluta i prou discreta minoria. Entenc que per raons personals i subjectives la Sílvia estigui centri la seva acció política en l’islamisme, però pel bé de Catalunya hauria d’adoptar una visió mes àmplia i objectiva del fenomen immigratori. No fer-ho li resta possibilitats electorals, especialment a Barcelona.
Quant a pensar en el vot dels espanyols crec que aquests ja tenen, si de cas, Vox, i per molt que s’hi escarrassi no la votaran massivament; per tant no val la pena renunciar als ideals per uns hipotètics guanys, i condicionats. Li sortiria molt més a compte adoptar una visió més amplia i objectiva de la immigració i així podria penetrar a Barcelona. Crec que és urgent que se n’adoni i, a més, serviria per a desmentir certes calúmnies infundades de manca de compromís amb el nacionalisme català. Algú, proper a ella i amb qui tingués prou confiança li ho hauria de fer veure.
