Fa unes setmanes, al Regne Unit va néixer una iniciativa ciutadana que ràpidament va atreure l’atenció i captivar milers de persones: Operation Raise the Colours (Operació Aixeca els Colors). La campanya convidava els britànics a penjar la seva bandera, fos la Union Jack (la bandera de la Gran Bretanya), la de Sant Jordi (d’Anglaterra) o la de Sant Andreu (d’Escòcia), a finestres i balcons, amb l’objectiu de fer visible l’orgull nacional i recordar a tothom que, més enllà de disputes polítiques, un país es construeix quan la seva gent estima i mostra els seus símbols i la seva cultura i identitat nacional.
La lliçó per a Catalunya és clara: no hi ha nació forta sense símbols visibles i compartits. Hem de sentir-nos orgullosos de la nostra nació i dels nostres símbols. Catalunya, amb la seva història mil·lenària i el seu present i futur amenaçats, necessita també aixecar els seus colors. I nosaltres, els catalans, tenim la sort de disposar de tres banderes que ens representen i que, lluny de contradir-se, es complementen:
-La senyera de les quatre barres, símbol d’una nació que ha perdurat malgrat segles d’opressió.
-L’estelada, estendard de la llibertat i de l’aspiració d’esdevenir un estat sobirà.
-La creu de Sant Jordi, que ens recorda l’exèrcit català, la nostra herència històrica i el patró que ha acompanyat la Nació d’ençà de l’edat mitjana.
És hora que aquestes banderes surtin de calaixos i armaris i omplin balcons, finestres, places i carrers. No n’hi ha prou de treure-les per la Diada o en moments puntuals: cal que tinguin una presència constant, quotidiana, que expliqui al món que Catalunya existeix, que és una Nació forta i viva, que el seu poble no s’amaga.
L’orgull nacional no és mai neutral. Quan nosaltres no alcem els nostres símbols, altres omplen l’espai amb les banderes de l’enemic, amb les banderes dels que ens volen destruir. La resposta no és el silenci, sinó la fermesa: mostrar amb dignitat les nostres ensenyes nacionals.
Si els britànics han sabut impulsar una campanya que els ha tornat a fer sentir poble a través dels seus colors, nosaltres —que tenim molt més a defensar i reivindicar— no podem quedar enrere. Fem de cada balcó un far, de cada plaça un mosaic de banderes, de cada carrer un clam visual per la nostra llibertat i identitat. Alcem les nostres banderes. Que el vent les faci ballar i que cada català que les vegi senti orgull i coratge. Perquè una nació que s’estima a si mateixa mai no serà derrotada.
