Avui, 27 d’abril, oh Verge bruna de la serra d’or, Mare de llum que vetlles, del teu tron de roca i silenci estant, escolta la veu humil d’un poble que, com riu antic, no ha deixat mai de cercar la mar de la seva llibertat!
Entre penyals i boires t’alces, Montserrat estimada, far espiritual de Catalunya, on la fe i la pàtria es donen la mà com germans inseparables. I és aquí, als teus peus, on el cor del català es despulla de temences i s’encén amb l’anhel d’un demà digne. Car no hi ha nació sense ànima, ni ànima sense memòria, ni memòria que puga viure sotmesa sense marcir-se.
Mare de Déu de Montserrat, tu que has vist passar segles de glòria i de dol, d’espases i de cants, intercedeix per nosaltres. No permetis que la llengua que batega en els nostres llavis sigui condemnada al silenci, ni que la nostra terra sigui governada per mans estrangeres. Dona’ns la fortalesa dels cims que t’envolten i la perseverança de les arrels que s’aferren a la pedra.
Que el poble català, hereu de reis, poetes i pagesos, recobri el seu estat, no pas per orgull vanitós, sinó per justícia i plenitud. Que puguem alçar-nos lliures com l’alba sobre la Mediterrània, governant-nos amb saviesa i estimant la nostra identitat sense renúncies ni cadenes.
Oh Mare estimada, si mai hem defallit, retorna’ns el coratge; si hem callat, dóna’ns veu; si hem dubtat, encén en nosaltres la certesa que la llibertat és un do i és un deure. Sigues estel en la nit d’aquest poble i guia’ns cap al dia clar de la seva restauració.
I així, sota el teu mantell protector, la Catalunya catalana renaixerà sencera, digna i sobirana, com au fènix que s’alça de les seves cendres per tornar a cantar, amb veu plena, el seu propi destí. Oh, Mare de Déu de Montserrat, ajuda’ns a restaurar l’estat català!
