De la mateixa manera que al Principat de Catalunya els 8.000.000 hauria de ser un llindar infranquejable, els 80.000 també ho hauria de ser a Andorra, on un creixement basant en un increment demogràfic brutal i fora mesura, a base d’importar masses de mà d’obra estrangera poc qualificada i de cultures molt distants, amenaça amb menjar-se la gallina dels ous d’or, i més si es confia tot el creixement a activitats de baix valor afegit, com l’hostaleria i els serveis.
És evident que Andorra no pot continuar “creixent” indefinidament, ni que sigui per manca d’espai vital i per les seves condicions físiques -unes valls estretes i enclotades amb una superfície útil absolutament limitada-. El “model Abu Dhabi” -ostentós i aberrant-, en definitiva, que d’això es tracta, es revela com a especialment inviable en aquesta part del Pirineu. No tot hi hauria de valdre i no tot hauria de mesurar-se per un materialisme barroer i sense escrúpols, com el que “ostenten” certes pseudoelits. Hi ha d’haver lloc per a l’opció de no desfigurar el país i de mantenir la seva essència i el seu equilibri ecològic i natural, com a testimoniatge de fidelitat i d’estimació a les generacions d’andorrans anteriors. A banda que un creixement racional i sostenible seria el més adient i recomanable en tots els sentits.
Per això caldria limitar el turisme i l’expansió d’establiments comercials i centrar-se, per exemple, en activitats d’alt valor afegit, a l’estil de la rellotgeria suïssa -i evidentment sense oblidar uns serveis de banca privada selectes i a la mesura humana-, o la indústria de maquinària de precisió escandinava. Precisament els escandinaus, de qui tant hem d’aprendre, s’han acabat adonant del camí equivocat que havien iniciat i opten ja per a desincentivar la immigració massiva, pels múltiples problemes, i greus, que els comporta. Una problemàtica que també es pot acabar donant a Andorra i que algunes veus ja comencen a preveure -i a alertar-ne-, i més si tenim en compte l’exigüitat territorial del país.
Definitivament, les actuals “elits” dirigents no s’estimen el seu país si opten per continuar en aquesta ruta equivocada que només pot dur a la dissolució i al desastre ecològic. Malgrat tot dubto que reaccionin, tot i que hi comencen a haver veus discrepants, tant als mitjans com a l’espectre polític, però malauradament encara són minoritàries. Pot més la mesquinesa i els guanys immediats que una veritable visió de país i una veritable estimació per la terra i per la cultura pròpia. Tant de bo les coses puguin arribar canviar, ens hi juguem molt.
