Estem en un moment històric en què o reaccionem o desapareixerem. Situacions així, però, no són noves en la vida dels pobles, s’han produït sovint i als llocs més variats al llarg de la història. Pensem, per exemple, en la situació de Turquia en acabar la Gran Guerra. Estava a punt de desaparèixer però gràcies a una gran reacció patriòtica, duta, per Mustafà Kemal, va reaccionar i se sobreposà. Igualment i en una altra escala passà amb les nacions integrants de l’antic imperi austrohongarès, que després de patir el risc de l’assimilació es pogueren finalment alliberar. Nosaltres estem en una tessitura semblant, però amb el handicap de no haver fet els deures quan tocava i de trobar-nos en plena globalització, amb tot el que implica.
Malauradament duem molt de retard. Els obstacles són ingents i tenim el temps i els temps en contra. Però no tenim més remei que intentar-ho; almenys si ho intentem no perdrem res més del que ja no tenim, i si no ho intentem tenim, llavors, la plena certesa de la nostra desaparició. Estem obligats, per tant, a tirar endavant, a desemmascarar traïdors i paràsits, i a intentar fer un canvi radical. Més que mai és vital!
Realment ens trobem en una situació molt crítica, i a més complexa i amb moltes variables, que cada dia ens fan dubtar en una lluita entre el practicisme i els ideals, tot condicionat per un temps que ens cau al damunt. Tot plegat és molt neguitós i insidiós, fins i tot infernal. La raó i els ideals han passat a un segon plànol: només impera la manipulació i el recurs als instints. Tot plegat és molt desagradable, però és així. Ho hem d’assumir, com un llast del qual no ens podem desprendre i que, a més de malentesos, produeix un desgast que no és gens bo entre les nostres mateixes files. Cal més que mai allò que deien: «llum i taquígrafs»! I, sobretot, no caure en maniqueismes fratricides i reduccionistes.
Tot això ja ho va veure Gaziel, qui en les seves “Meditacions en el desert” ja ens avisava, encara que es va quedar curt davant la magnitud els efectes causats per la globalització. Coincidint amb Popper per a ell la història queda reduïda a quelcom sense sentit, desgavellat i que no es pot subordinar a lleis immutables, esdevé “pura zoologia” i “immunda barreja”, sota les quals “corren igual que escurçons i escorpins el crim i la traïció, l’egoïsme i la mentida”. Una concepció que, indubtablement, deu molt a les seves vivències negatives en aquells anys. Tot i que no llança definitivament el barret al foc, encara resta una possibilitat: “per salvar la pell cal el cor fort”, com no s’està de dir-nos; no endebades va ser deixeble de Bergson, un dels principals representants del corrent filosòfic vitalista, basat en l’»élan vital«… Llavors, igual que ara, ens atreviríem a dir, doncs, que el futur pertany als qui facin el cor fort i aconsegueixin destacar i sobreposar-se a les adversitats.
