Catalunya és, ara mateix, una nau amb tantes vies d’aigua, un castell amb tants d’esbaldrecs, que és lògic que s’estengui entre molts catalans una sensació de descoratjament. Per què fer l’esforç de tapar un forat, i bon goig si hi reeixim, si no hi ha prou mans per a tapar-ne altres i l’aigua s’ensenyoreix ivaçosament de la nau, que ni tan sols servem enmig de l’enfonsament? La desesperança campa a pler a costa del nostre benésser i damnats de veure com la nació s’esmuny molts compatriotes són presos d’un desconhort que els afligeix l’esperit fins a gairebé fer-los retre’s abans de tota lluita. Però és en aquest moment quan, si l’amor per la pàtria és ver, de la flamella morent neix la flamerada de la reviviscència, siga per amor o odi, per l’observança d’un deure històric o perquè, al capdavall, a hom plauria qui-sap-lo que els nostres entusiastes fossers restessin a l’escapça.
Per tot això, perquè és viu i, doncs, estima i odia, i perquè és fidel al seu fat, un nacionalista no abandona mai el camp de batalla, però cal serenitat i organització, no voler abraçar massa i, doncs, estrènyer poc, no pretendre tapar quatre forats si solament tenim dues mans. Cadascú al seu lloc és una peça, un soldat que ha de fer la seva feina i no un heroi de llegenda.
Un nacionalista és algú que no solament dia rere dia s’instrueix en història, geografia, llengua i cultura, sinó que, alhora, aciença altres compatriotes espargint la seva coneixença.
Un nacionalista és algú que no solament es forma i forma, ans aitambé és algú que obra. Somou el carrer mobilitzant-se, fent-hi viu i visible el nacionalisme, fent córrer el missatge, amb la veu, amb l’acció directa, el sabotatge.
El nacionalisme és el batec del cor de la nació i el nèctar de l’ànima pàtria.
Ara els nacionalistes hem de saber analitzar dreturerament la situació actual, amb una Catalunya destreta com mai, per a capir sense enganyar-nos quines són les prioritats en l’acció i el pensament nacionalista de l’avui. I al meu albir hi ha dos grans desafiaments: la invasió passada, present i futura i la baixa natalitat. I hem d’emprar la nostra sabença i la nostra obra per a enfrontar-nos-hi sens temença, car, altrament, si no vencem en aquest combat, probablement la història ja ens cantarà les absoltes.
