Tots els que ens hem criat en escoles catalanes, ens sona què és la Vella Quaresma, aquell ninot en forma de senyora gran que tenia 40 peus, un per cada dia que dura el temps de Quaresma, i conforme passaven els dies, se li anaven traient els peus, un cada dia.
Però quin és l’origen d’aquesta tradició infantil? La Quaresma és un temps cristià catòlic molt important, que comença la setmana després de la festa de Carnestoltes, festa també molt important en la nostra terra. De fet comença el dimecres després de Carnestoltes, l’anomenat Dimecres de Cendra, dia en què en la litúrgia de l’Església Catòlica s’imposa cendra en forma de creu en el front dels creients que assisteixen a la missa, com a símbol que ens recorda que per als creients comencem un temps de conversió i de penitència, que es tradueix en dejunis, abstinència, almoines i pregària, que dura fins a Setmana Santa, i que finalitza amb el Diumenge de Pasqua. Dura 40 dies perquè en la Bíblia el número 40 es un número simbòlic: 40 són els dies que va durar el Diluvi en la narració de l’Arca de Noè, 40 són els dies que Moisès i Elies van passar a la muntanya, 40 són els anys que els israelites van passar en el desert abans d’arribar a la terra promesa, i 40 són els dies que Jesús es va retirar al desert dejunant i temptat pel diable.
Un temps tant important que és totalment ignorant. Sí que hem vist que en una societat tant secularitzada com la nostra, s’han anat diluint les festes religioses, sobretot en el seu sentit original, i de fet ho veiem també en altres festes. Certament que algunes de les festes religioses, en el seu origen, s’ha traspassat la part religiosa o trascendental, i s’ha transformat en festes purament culturals. Però hem oblidat el sentit profund de la nostra identitat: que la nostra societat té una base històrica cristiana, agradi o no, tinguis fe o no, i quan es rebutja el passat, és impossible construir un futur en què es vulgui mantenir la identitat.
Actualment ens cal una formació acurada en la nostra història, en el coneixement dels nostres orígens, que són la base de la nostra identitat. Que siguem un estat aconfessional no ha de voler dir que hàgim d’ignorar i menysprear les nostres arrels cristianes, que són les que van construir Catalunya.
També el fet de ser un país aconfessional, que vol dir que l’estat no té una religió oficial i no pas que la religió sigui apartada de tot allò que és públic, es curiós el tracte que reben les diferents religions.
Ja són uns quants anys que quan s’apropa el temps del Ramadà per la religió musulmana, són molts els mitjans de comunicació públics, els partits polítics, i les institucions públiques, que ens recorden i anuncien als quatre vents que ha començat el Ramadà i formulen els millors desitjos als fidels de l’Islam. En canvi, quan arriba Dimecres de Cendra, aquests mateixos partits polítics no diuen res. És a dir, sabem quan comença un període tant important d’una religió forastera però no coneixem un altre període molt important, en aquest cas un de la religió que ha estat arrelada fa 2000 anys a la nostra terra.
La Quaresma, per a un cristià, representa el mateix que per a un musulmà el Ramadà. La Quaresma és un temps que afecta centenars de milions de creients cristians a tot el món. Però una vegada més sembla que les autoritats d’aquí, com totes les institucions públiques del nostre país, menyspreen la tradició i la cultura pròpies, les que ens pertanyen i abracen les de fora.
Hem de deixar d’enaltir les tradicions i les religions estrangeres que ens imposa el multiculturalisme el qual, com ha passat en molts països europeus, el que fa és diluir i menystenir la identitat, la cultura i la religió pròpies.
Escric aquest article per defensar les nostres tradicions, i ho faig com a home de Fe i que estima Catalunya. El relativisme cultural i la indiferència religiosa destrueixen la nostra terra. Qualsevol civilització que oblida les tradicions i el seus fonaments, està condemnada a desaparèixer.
I aquest any, segurament, quan comenci la Quaresma, no veureu en cap diari, portal de notícies, en cap xarxa social de cap partit polític de casa nostra, ni en cap institució pública, com ajuntaments o la Generalitat de Catalunya, publicant una nota, una publicació a X, un missatge, una notícia, cap bon desig destacant la importància de la que a dia d’avui, encara, es la religió amb més fidels a Catalunya.
És per aquest motiu, que aprofito aquest article per fer la seguent proposta: que el proper dia 5 de març, Dimecres de Cendra, féssim difusió en la nostra vida diària del fet que comença la Quaresma, un temps que durant segles ha tingut una gran importància en la vida del nostre poble.
Finalment, i ho dic amb la més sincera convicció, que si no ho fem nosaltres, ningú més no ho farà.
