És difícil d’entendre com, en ple debat sobre la sobirania nacional i la preservació de la identitat catalana, els principals partits independentistes —Junts, ERC i la CUP— poden donar suport a una política de fronteres obertes impulsada pel govern espanyol del PSOE. Aquesta política, que sembla obeir més a una lògica globalista i espanyolista que no pas a l’interès nacional de Catalunya, mereix una reflexió profunda. Perquè la pregunta que cal fer-se és: en què afavoreix Catalunya i els catalans aquesta obertura indiscriminada de fronteres?
La resposta, per a molts patriotes catalans, és inquietant: no ens afavoreix en res. L’arribada massiva d’immigració sense filtres, sovint sense arrelament ni voluntat d’integració, posa pressió sobre els serveis públics, genera tensions socials i debilita i minoritza demogràficament la catalanitat i els catalans. A Catalunya, on ja fa dècades que lluitem per preservar la nostra llengua i identitat davant la pressió uniformitzadora de l’Estat ocupant castellà, aquesta situació suposa un problema afegit, i molt greu.
Mentre Espanya continua negant-nos el dret a decidir i a existir com a nació sobirana, ens imposa un model migratori que respon als seus interessos econòmics i demogràfics, no als nostres. Necessiten mà d’obra barata i ciutadans desarrelats que no qüestionin l’ordre establert. I què millor que alimentar aquest model amb el suport d’uns partits catalans que, atrapats en un discurs progressista mal entès, han oblidat la funció primordial d’un moviment independentista: protegir el seu poble; protegir els catalans i no deixar-los a la intempèrie i a la mercè dels grans moviments migratoris.
La CUP ho fa per convicció ideològica: són multicultis. ERC, per no contradir la seva agenda social: els calen immigrants perquè algú els voti i per col·locar amics a serveis socials. I Junts, tot sovint, per tacticisme i per por de ser titllat de xenòfob. Però el resultat és el mateix: una Catalunya que perd el control del seu territori i la seva sobirania demogràfica.
No estic parlant de tancar totalment les fronteres. Parlo de posar seny. Ara mateix no ens fa falta immigració però si algú vol venir a viure a Catalunya cal que ho faci amb tots els papers en regla i havent après el català i respectant Catalunya. Com fan els estats sobirans. Però per això caldria recuperar l’Estat. I mentre continuem sota el jou d’un govern espanyol que pren decisions per nosaltres, amb el vist-i-plau dels nostres propis representants, la nació catalana es dilueix. Tanmateix, hem de ser conscients d’aquesta circumstància.
Si volem una Catalunya lliure, sobirana i fidel als seus valors, cal recuperar el coratge de dir les coses pel seu nom, encara que no siguin considerades políticament correctes per la corrupta casta processista agenollada a Espanya que ens vol manar. I cal començar per aquí: la política de fronteres obertes espanyola és una amenaça directa a la nostra supervivència com a poble.
