En aquesta sèrie que engeguem pretenc fer una sèrie d’articles que posin sobre la taula l’enorme negligència de Junts i, per extensió, de l’antiga Convergència, en molts dels temes cabdals del país d’ençà de la fi del franquisme. El partit que més anys ha governat la gestoria autonòmica ha fet coses ben fetes, però l’ha espifiada de forma sonada en molts d’altres, precisament els més sensibles amb la identitat del país. En aquest primer capítol parlarem de com Convergència ha contribuït a castellanitzar i perdre electoralment poblacions i comarques senceres a causa de polítiques «desarrollistes» innecessàries i absurdes. Comencem.
Situem-nos a Cunit (el Baix Penedès) al 2025. Aquesta població costanera compta amb una població destacable d’uns 16.000 habitants, més que moltes capitals de comarques catalanes com Solsona, Cervera, Gandesa o la Bisbal d’Empordà. Hom podria pensar que aquesta elevada població podria tenir algun origen fabril que hagués atret població durant les grans immigracions de castellans dels anys 60? Doncs no és el cas.
Transportem-nos ara als anys de l’anomenada Transició. A l’any 1981, segons l’Idescat, a Cunit hi vivien només unes 900 persones, governades pel llavors alcalde de CiU, Jaume Vidal i Almirall. Així doncs, la població s’hauria multiplicat per més de 16! No cal ni comentar quin és el paisatge humà i lingüístic d’aquesta població actualment; ni rastre de catalanitat i més aviat la sensació de ser en algun lloc entre Màlaga i Tànger.
Si anem als darrers resultats electorals al Parlament del 2024 constatem com, en aquest municipi, Junts cau fins a la 5a posició amb un escàs 10% de sufragis i superat per PSC, PP, Vox i ERC. Els partits nacionalistes amb prou feines assoleixen el 25%. Un cop constatat el desastre, estudiem què ha passat aquí:
De 1981 fins a 1999, període en què va governar ininterrompudament CiU, la població ja havia assolit uns 5.500 habitants aproximadament. Un augment de com a mínim 6 vegades la població inicial, una població vinguda bàsicament de la zona metropolitana i especialment de l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona. I què va passar aleshores? Gir electoral i govern del PSC fins a l’actualitat, a excepció d’alguna legislatura que encara va esgarrapar CiU. És amb el govern del PSC que el boom de població s’accelera a un ritme indecent propi del desarrollismo espanyol més caspós del segle vint. No es podia saber…
Quin és l’error imperdonable de CiU? Es podria haver evitat? Doncs en bona part sí, perquè tenint en compte que la gent no sol viure sota un pont, algú va decidir que era una bona idea deixar ampliar urbanitzacions, fer noves promocions i noves requalificacions urbanístiques. I com que el Pla Urbanístic Municipal (POUM) i les llicències d’obra les concedeix l’ajuntament (amb el vistiplau de la Generalitat), podem afirmar amb rotunditat que va ser el consistori de CiU qui es va excavar la pròpia tomba. L’única concessió que puc acceptar és el fet que moltes segones residències ja construïdes als anys 60 es van reconvertir en habitatge habitual. Però això no explica el gruix de l’augment.
Cunit és només un exemple que malauradament s’ha reproduït (i es reprodueix) arreu. La mateixa comarca del Baix Penedès, on pertany Cunit, va passar d’uns escassos 30.000 habitants a la dècada de 1980 als 118.000 actuals. En l’actualitat cap dels 5 municipis més importants és controlat per Junts/CiU, mentre que durant els anys 80 i 90 ho feien en la majoria. A més a més, podem afirmar sense por a equivocar-nos que el Baix Penedès és una de les comarques més castellanitzades i destruïdes nacionalment. S’hagués pogut evitar? En bona part sí, simplement havent restringit de forma molt dràstica l’expansió urbanística dels seus municipis. Si no hi ha lloc per viure, la gent no ve i la població no creix desmesuradament. Cunit podria haver estat avui un municipi costaner d’uns 1.500 habitants, majoritàriament catalanoparlant, i controlat per partits nacionalistes, però ara no és sinó un municipi massificat, amb un PIB per càpita a la cua de Catalunya i amb una sociologia similar a la de l’Hospitalet de Llobregat.
El problema de Junts, heretat dels antics convergents, és que no pensen prioritàriament en clau nacional, sinó que més aviat actuen com si juguessin a una partida d’»Age of Empires», en què el creixement és sempre bo i com més millor. I si puc ser alcalde d’un municipi de 10.000, millor que d’un municipi de 5.000. I si hi ha algun problema amb la llengua pròpia, trucarem al CPNL per a que facin paradeta. No obstant, la realitat és dura i un cop consumat el canvi demogràfic, també es consuma poc després el gir electoral. Un cas similar és el de Salou… però és millor que no en parli ja que no em vull escalfar.
En l’actualitat ens trobem en un nou escenari en què Junts torna a espifiar-la. Amb l’augment descontrolat de la immigració (expats inclosos) tenim un nou efecte de desplaçament de població de la primera corona metropolitana (Barcelona, Badalona, Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet) cap a la segona i tercera, cercant preus de pisos més assequibles. I què faran els (ja pocs) alcaldes juntaires per satisfer aquesta «demanda»? Doncs tornar a fer desarrollismo als seus municipis, per fer augmentar la població, consumar el canvi demogràfic i finalment patacada electoral… . És la tendència que tenen municipis com Sant Cugat del Vallès o Olot, per posar dos exemples.
En definitiva, la manca de nacionalisme i de sentit d’autopreservació podria acabar sent la tomba de Junts. D’una banda perquè rebenten i dilueixen la seva base electoral i de l’altra, perquè aquells que queden, desencantats, acabaran elegint altres opcions polítiques veritablement nacionalistes que lluitin per la preservació real de la catalanitat en els seus municipis.
