En el seu llibre Escrits empordanesos pertanyent a la seva Obra Completa, Josep Pla ens parla de la seva comarca des del seu particular punt de vista. Ens parla de la seva història, de la seva cuina, dels seus personatges… i en un petit paràgraf del començament de l’obra, en la seva pàgina 41, descriu de forma magistral la masia, l’edifici històric que va configurar l’economia agrària empordanesa i catalana durant segles. Pla és un geni descrivint tot allò que se li posa per davant i la descripció que fa de la masia no és una excepció. Llegim Pla:
«Mirem ara, un moment, les cases de pagès, que en aquesta comarca tenen alguna presència i tenen uns certs anys. Totes són iguals, generalment parlant. En el país, tenen un preu constant. Són les cases que anomenem romanes. Són simples còpies deixades per les cases romanes. Les seves façanes són sempre encarades a migdia amb el ràfec sota l’estrella polar, perquè el sol toqui tot el dia a la façana, i, per tant, construïdes d’esquena a la tramuntana. L’entrada és una gran sala per a posar-hi tots els estris de l’agricultura. A banda i banda hi ha la cuina, el menjador, el rebost, el celler, els instruments per a fer el vi. Abans de la fil·loxera, a l’Empordà hi havia moltes més vinyes que ara.
>>Des de l’entrada de baix, hi ha l’escala per a pujar a dalt. En una sala hi donaven les habitacions de dormir i una habitació que en deien el quarto dels músics, en el qual, quan es produïa la festa major, els músics que hi tocaven trobaven acolliment i menjar. La sala del primer pis era el graner del blat, de l’ordi i de la civada. De vegades encara hi havia un segon pis, en el qual es posaven les figues a assecar, les nesples, els alls i les cebes i els raïms per a penjar. I aquestes eren —i són— les cases que a la comarca de l’Empordà en diem les cases romanes. Ara han sortit uns arquitectes que fan cases a quatre vents com els vells masos, que no tenen en compte ni els vents, ni el clima, ni la situació general. Els clients, pobres, ja patiran!»
