En els darrers anys, hem assistit a una transformació profunda del llenguatge polític, impulsada sobretot per una esquerra woke que pretén reconfigurar no només com parlem, sinó també què podem pensar i sentir. Aquesta nova esquerra, que sovint actua des de les institucions públiques i culturals, utilitza el llenguatge com una arma per imposar una visió dogmàtica del món i silenciar qualsevol dissidència legítima. El darrer exemple, l’estudi acabat de publicar per l’Institut Català Internacional per la Pau, una altra guingueta regada amb molt abundant diner públic. El citat estudi, «L’arrelament de les idees involucionistes i bel·licistes a Catalunya», amb la coartada d’estudiar les actituds racistes, homòfobes i masclistes en diferents sectors de la població que viu a Catalunya, confon intencionadament racisme (doctrina que afirma que hi ha races inferiors a d’altres) amb oposició a la immigració massiva a Catalunya, d’una banda, i de l’altra també confon voler tenir un exèrcit més ben preparat amb ser «militarista», quan el militarisme, segons la Viquipèdia, «és la creença o el desig d’un govern o d’un poble que un estat hauria de mantenir una forta capacitat militar i utilitzar-la de manera agressiva per expandir els interessos i/o els valors nacionals». L’estudi vol confondre, doncs, voler tenir un exèrcit millor preparat amb el desig de fer servir aquest exèrcit per envair altres nacions.
Un dels mecanismes més efectius d’aquest nou discurs woke és la manipulació conceptual. S’ha esborrat la frontera entre ser contrari a la immigració massiva i ser racista, tal com es veu en l’estudi citat. Això no només és una simplificació intel·lectual, sinó una fal·làcia deliberada que pretén criminalitzar qualsevol veu que qüestioni les polítiques migratòries actuals. El debat s’esvaeix quan tota crítica és automàticament etiquetada com a xenòfoba (la xenofòbia és una actitud socialment tinguda com a execrable) i el resultat és una societat cada cop més reprimida, on la por a ser titllat de feixista paralitza el pensament lliure.
També és revelador com s’etiqueta de “militarista” qualsevol proposta que impliqui una política de defensa nacional per a Catalunya. Parlar d’un exèrcit propi es converteix en un tabú, tot i que el 99% dels estats sobirans el consideren una estructura bàsica d’autodefensa i sobirania. Però l’esquerra woke ho transforma en una amenaça, com si l’existència de l’exèrcit català fos una amenaça per a la pau mundial, oblidant que l’autodeterminació no pot existir sense capacitat de defensa real.
Aquest control del relat no és accidental. S’impulsa des de mitjans públics, universitats i institucions que es mantenen amb diners de tots però que només representen una visió ideològica molt concreta. S’empren eufemismes, etiquetes i consignes per a reeducar la població, especialment els joves, i generar una cultura de la por i l’auto-censura. El missatge és clar: si protestes contra la immigració massiva, ets racista. Si defenses la sobirania, ets un feixista.
El debat democràtic no pot existir si una part del pensament legítim és escombrat sota l’estora de la correcció política. La llibertat d’expressió no hauria de tenir censors que manipulin el llenguatge per a rentar el cervell a la població.
