Les dades de la darrera enquesta que s’ha fet al Principat sobre l’ús de la llengua catalana, no cal dir-ho, són catastròfiques. El català retrocedeix arreu i a les comarques de Girona ja no és la llengua majoritària, només és la pròpia d’un 45% de la població. Ara sí que els catalans ens estem convertint en els indis de la reserva. L’arribada massiva d’estrangers que, evidentment, parlen altres llengües està suposant la minorització a marxes forçades del poble català a Catalunya mateix. Aquesta minorització, aquesta substitució demogràfica, està suposant, a més, que sigui molt més difícil que hi hagi estrangers que decideixin parlar en català als seus fills i que, per tant, es catalanitzin. L’assimilació lingüística dels immigrants al català ara és molt difícil per no dir gairebé impossible.
La llengua no és només un sistema de comunicació: el català és l’eix central d’una identitat col·lectiva, d’una consciència nacional. Quan aquesta llengua deixa de ser la llengua habitual per a una part cada cop més gran de la població, la pròpia essència del projecte nacional es va desfent. La substitució demogràfica dels catalans no és una teoria, conspirativa o no, és una realitat comprovable a les viles i les ciutats i, a més, ara i cada cop més comprovable amb números i amb dades.
I què podem fer davant de tot plegat?
Cal que els partits polítics catalans defensin amb ungles i dents que cal aturar immediatament la immigració a Catalunya. L’arribada continuada de més i més estrangers a la nostra Nació, combinada amb la baixíssima natalitat autòctona és la garantia de la mort de la nostra Nació. Que els partits polítics independentistes catalans prenguin exemple del Québec. El Parti Québecois, el partit independentista que va governar el país durant anys i va convocar els dos referèndums d’autodeterminació que s’hi han fet, ha sabut llegir quins són els interessos de la seva nació i ha efectuat un gir ideològic molt important durant els darrers anys i s’ha tornat antiimmigracionista. Allí han sabut veure que la identitat francòfona del país està en perill per culpa de l’afluència cada cop més gran d’estrangers al país. Els quebequesos saben que la seva identitat perilla, però també saben que si arriben gaires immigrants més el projecte independentista no podrà guanyar mai un referèndum d’independència. La demografia mana. Ells ho han vist. A Catalunya només ho ha vist Aliança Catalana. O millor dit, només Aliança Catalana vol oposar-se al fet que Catalunya rebi milions i milions d’estrangers sense aturador. Perquè Junts, ERC i la CUP ho veuen però no volen moure ni un dit per aturar-ho. El país, la Nació, no els importa. Posen per davant els seus projectes globalistes abans que Catalunya i els catalans.
A partir d’aquí pots garantir el català a l’ensenyament, el pots fomentar en l’oci i el treball, així com en l’administració. I si fóssim independents l’hauríem de fer única llengua oficial, cosa que només Aliança Catalana defensa públicament. La resta no, no fos cas que per defensar que el català sigui única llengua oficial de Catalunya fossin titllats de racistes o ultradretans.
Si la immigració s’aturés, es fomentés el retorn als seus països de molts dels que ja són aquí, s’envigorís des de l’administració la nostra llengua i, finalment, restituíssim el nostre estat, fent del català la única llengua oficial de Catalunya, podríem salvar la nostra llengua i segurament que una bona colla d’immigrants, els més arrelats, els més integrats, podrien ser assimilats a la catalanitat.
