Jaume Martínez Vendrell (Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló, 20 d’abril de 1915 – Barcelona, 26 de novembre de 1989) fou un dels principals referents de l’independentisme català del segle XX i una figura clau en la continuïtat de la lluita nacional entre la generació de la Guerra de 1936-1939 i els moviments independentistes de la segona meitat del segle.
Joventut i compromís catalanista
De ben jove, Martínez Vendrell va mostrar una forta consciència nacional. Implicat en activitats culturals i patriòtiques, va impulsar iniciatives com la Biblioteca Popular “Joaquim Folguera” i s’afilià a l’organització independentista Nosaltres Sols!. Aquest primer compromís reflectia ja una voluntat clara de lluitar per la independència i la catalanitat de Catalunya.
Amb l’esclat de la guerra, es va allistar voluntàriament en expedicions impulsades per Estat Català i es formà com a oficial d’artilleria. Va combatre al front d’Aragó i participà en la batalla de l’Ebre, un dels episodis més durs del conflicte. La derrota republicana el 1939 marcà un punt d’inflexió, però no el final del seu compromís.
Exili i reorganització de la resistència
Com molts combatents, va haver d’exiliar-se a França, on fou internat en camps de concentració. Lluny d’acceptar la derrota, es va implicar en la reorganització del moviment independentista a l’exili. En aquest context, participà en la fundació del Front Nacional de Catalunya (FNC) l’any 1940, amb la voluntat d’unir esforços per continuar la lluita contra el franquisme i per la independència de la nostra Nació.
Dins del FNC, assumí responsabilitats destacades, especialment en l’àmbit militar. Va organitzar accions de resistència simbòlica i propaganda, com la col·locació de senyeres en espais emblemàtics de Barcelona en plena dictadura, un gest de gran càrrega nacionalista catalana en un context de repressió total, com les que penjà a la Sagrada Família i la de la torre de Sant sebastià del telefèric del port de Barcelona.
Al mateix temps, col·laborà amb la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, ajudant a establir xarxes d’evasió i suport a perseguits pel nazisme.
Repressió, presó i continuïtat de la lluita
El 1946 fou detingut i condemnat a una llarga pena de presó, que complí parcialment fins a obtenir l’amnistia el 1952. Tot i les dificultats, no abandonà mai l’activitat política. Durant els anys seixanta, tornà a implicar-se en la reorganització del FNC i en el desenvolupament de noves estratègies per a l’independentisme.
Així, i inspirat per Josep Maria Batista i Roca, participà en la creació de l’Exèrcit Popular de Catalunya (EPOCA), concebta com una estructura destinada a reprendre la lluita armada en els darrers anys del franquisme i la transició. Martínez Vendrell tingué un paper destacat en la formació i organització dels seus militants.
Darrers anys i persecució judicial
La seva vinculació amb l’independentisme combatiu el situà novament en el punt de mira de les autoritats d’ocupació espanyoles. A finals dels anys setanta fou detingut i jutjat en relació amb activitats d’EPOCA. Tot i negar la participació directa en accions violentes, fou condemnat en diversos processos judicials.
Per evitar l’empresonament, s’exilià a Andorra, però finalment, ja malalt, es presentà voluntàriament a la justícia espanyola el 1988. Va ser empresonat i només en va sortir per morir l’any següent a Barcelona.
Significat i llegat
Jaume Martínez Vendrell és una figura clau en la continuïtat de la resistència nacionalista catalana al llarg del segle XX contra la ocupació espanyola. La seva trajectòria connecta la lluita armada dels anys trenta amb les noves formes d’independentisme dels anys setanta i vuitanta, convertint-lo en un “pont” entre generacions. La seva vida representa el compromís persistent amb la llibertat nacional en contextos adversos: de la guerra i l’exili fins a la repressió franquista i les tensions de la transició. El seu llegat és símbol d’una voluntat de lluita que no es va extingir malgrat les derrotes i les dificultats.
Si voleu saber més coses sobre en Jaume Martínez i Vendrell podeu llegir l’article de l’Oriol Escuté a la revista Vibrant així com podeu llegir les memòries del protagonista, Una vida per Catalunya. Memòries (1939-1946).
