Un dels darrers newsletters del Substack de Catalunya TechBiz, titulat «Europa assetjada: entre la substitució demogràfica, l’islamisme i el risc de guerra civil», és un dels textos més interessants que he llegit darrerament. Des d’aquí us animo a subscriure-us a Catalunya TechBiz i concretament a llegir aquest article, del qual us en parlaré de forma resumida.
Europa és en perill. Els pobles europeus són en perill real de desaparició. Les cultures europees són en perill real de ser substituïdes per l’islam i els pobles europeus són en perill de ser substituïts per pobles vinguts de fora. Aquesta és la tesi de l’article, que ja us aviso que és llarg, però, tanmateix molt interessant. Cal llegir-lo tot.
Europa es troba immersa en una etapa de profunda transformació que, segons alguns analistes crítics, posa en risc la seva identitat històrica i cohesió social. Aquesta diagnosi parteix de tres grans fenòmens interrelacionats: el que s’anomena “substitució demogràfica”, la institucionalització creixent de l’islamisme i la complicitat de les elits polítiques i acadèmiques, que, des d’un marc ideològic multicultural, haurien permès o fins i tot promogut aquests processos.
L’article parteix d’una crítica al consens científic que explica l’origen de l’Homo sapiens a partir del model “Out of Africa”, segons el qual tots els humans moderns descendim d’un grup africà que es va expandir fa uns 60.000 anys. En contraposició, l’autor defensa un model evolutiu multiregional, basat en les darreres troballes de la genòmica, que revelen un mosaic de poblacions humanes arcaiques i modernes, amb hibridacions constants entre neandertals, denisovans i altres grups.
Aquestes dades, segons l’article, contradiuen els discursos igualitaristes contemporanis que volen minimitzar les diferències genètiques entre grups humans. En aquest context, la genòmica passaria de ser una ciència neutral a un camp de batalla ideològic on s’intenta censurar qualsevol dada que contradigui el relat «antiracista» dominant. Aquest discurs que pretén justificar la immigració massiva actual amb una història distorsionada té el suport, fins i tot, dels mitjans de masses, amb l’emissió de sèries i films de ficció per la televisió; de ficció però pretesament històriques, les quals pretenen fer passar bou per bèstia grossa i fer-nos creure que la presència de poblacions de raça negra a l’Europa antiga, medieval, moderna i contemporània era habitual i nombrosa.
Una part central de l’article se centra en l’anàlisi genètica de restes humanes medievals del País Valencià, publicat a Current Biology, que desmunta el mite d’un mestissatge profund i irreversible durant l’etapa islàmica. Les mostres indiquen una clara continuïtat genètica europea, amb aportacions nord-africanes marginals i reversibles, moltes de les quals vinculades a esclaus o comunitats segregades.
Tot i això, es denuncia que els autors de l’estudi forcen una lectura multiculturalista i nostàlgica d’aquell període islàmic, reinterpretant-lo com una etapa harmònica truncada per l’expulsió dels moriscos. Aquesta “reinterpretació política” pretén justificar ideològicament la immigració contemporània mitjançant paral·lelismes històrics manipulats.
El tercer eix de l’article aborda els efectes socials, econòmics i polítics de la immigració massiva a Europa. Es considera que aquest fenomen no ha estat espontani, sinó resultat d’una política deliberada de portes obertes sostinguda per partits, institucions i mitjans que, per motius ideològics o econòmics, han afavorit la substitució de les poblacions autòctones.
Els costos d’aquesta immigració serien múltiples: del dèficit fiscal generat per llars amb aportació neta negativa, fins a la degradació dels serveis públics i la fractura cultural i religiosa. Especialment alarmant, segons l’article, és la institucionalització de l’islamisme en escoles, ajuntaments i organitzacions civils, sovint amb el suport tàcit d’una esquerra multiculturalista.
Un estudi del Banc d’Espanya citat al text conclou que el principal factor que impulsa els fluxos migratoris no és ni la pobresa ni la guerra, sinó la facilitat d’accés legal a la residència i nacionalitat. En paral·lel, es denuncia l’efecte crida dels serveis socials i la seva instrumentalització com a eina de redistribució inversa: de les classes mitjanes autòctones cap als nouvinguts, especialment d’origen no europeu.
Finalment, l’article alerta que Europa avança cap a un escenari de tensió civil latent, amb comunitats culturals i religioses que no només no s’integren, sinó que desafien o rebutgen els valors europeus. L’autor interpreta que les segones generacions d’immigrants musulmans, lluny d’assimilar-se, es radicalitzen sota la protecció d’un sistema polític que evita qualsevol qüestionament crític sota l’amenaça dels papus del racisme o de l’extrema dreta.
Aquest escenari, resumeix el text, no només amenaça la identitat cultural i demogràfica dels pobles europeus, sinó l’estabilitat institucional i la sostenibilitat fiscal dels estats del benestar del continent.
