El passat primer de març The European Conservative va publicar un interessant article de Noel Yaxley titulat «Europe is giving in to the censorious demands of Islam», que es vindria a traduir al català com «Europa està cedint a les demandes censores de l’Islam». L’autor posa una sèrie d’exemples que donen cobertura a aquesta afirmació i com això representa una derrota de la civilització occidental davant un Islam en auge i expansió que s’està introduint sense pausa al nostre continent. A continuació resumiré els exemples exposats per l’autor i les idees bàsiques de l’article.
El juliol de 2023, un iranià va cremar còpies de la Bíblia i la Torà davant de l’ambaixada d’Israel a Copenhaguen. Les autoritats daneses van concedir permís per fer-ho a Medhi Zaman, i la manifestació va ser ignorada pel públic en general. Tanmateix, tant a Dinamarca com a Suècia, insultar l’islam és tractat de manera diferent. El mes passat, Salwan Momika, un sol·licitant d’asil iraquià que viu a Suècia, estava esperant el judici per una sèrie de cremes públiques de l’Alcorà. L’activista antiislam, de 38 anys, no va acudir al tribunal perquè, el 29 de gener, Momika va ser assassinat a trets en un atac de represàlia islamista.
Dinamarca va ser una vegada un exemple brillant del racionalisme il·lustrat. Quan el 1770 el govern va abolir tot tipus de censura, va afirmar el dret dels seus ciutadans a la llibertat d’expressió. Això es va demostrar quan va defensar enèrgicament Jyllands-Posten, un diari danès que va publicar una dotzena de caricatures satíriques del profeta Mahoma el 2005. Aleshores, l’administració es va mantenir ferma en la protecció de la llibertat periodística. Posteriorment, en resposta a una sèrie de cremes d’alcorans, el país va introduir el que s’anomena àmpliament «la llei de l’Alcorà» el desembre de 2023. Els que cremen o profanen textos sagrats s’enfronten a una multa i una pena màxima de dos anys de presó. Al gener, dos ciutadans danesos van ser els primers acusats d’acord amb la nova llei. Tots dos van ser acusats de «tractament inadequat a l’Alcorà» el juny de l’any passat.
Gran Bretanya també ha abolit formalment les seves lleis de blasfèmia. No obstant això, l’actitud de la policia cap a aquells que ridiculitzen el llibre sagrat de l’Islam s’ha mantingut gairebé sense canvis d’ençà del 2008, quan la blasfèmia es va eliminar de la legislació. El mes passat, un home a Manchester va ser arrestat com a sospita d’un «delicte d’ordre públic amb agreujament racial» després de transmetre’s en directe cremant un Alcorà. Aleshores, fa només uns dies, la policia metropolitana va acusar un home pel mateix delicte després que presumptament es cremés un Alcorà davant del consolat turc al centre de Londres, malgrat que l’activista va ser atacat per un home amb un ganivet que es va oposar a la seva protesta. També a la Gran Bretanya el professor de Batley Grammar School que va provocar la ira dels musulmans el 2021 per mostrar als seus alumnes una il·lustració del profeta Mahoma, suposadament, encara està amagat.
Quan el diputat laborista Tahir Ali va instar el primer ministre britànic Keir Starmer a prohibir la profanació de l’Alcorà i altres textos religiosos abrahàmics durant les preguntes del primer ministre, era obvi de quina fe estava parlant. Ali està ideològicament capturat per l’electorat: el 57,5% de la circumscripció electoral d’Ali de Birmingham, Hall Green i Moseley, són musulmans. Entre el 2011 i el 2021, la població musulmana d’Anglaterra i Gal·les va augmentar en més d’un milió de persones, arribant a gairebé 4 milions, o aproximadament el 6,5% de la població, i s’estima que pujarà al 17,2% el 2050.
El suport de la nostra classe dirigent al multiculturalisme imposat per l’Estat ha culminat amb la creació d’una nova llei de blasfèmia de facto: la islamofòbia. Tanmateix, l’islam és un sistema de creences, no pas una raça. Hi ha prop de dos mil milions de musulmans al món, molts dels quals provenen de diferents ètnies. Quan critiques l’islam, estàs criticant una ideologia, no pas un grup racial concret: combinar raça i idees és una tècnica eficient per silenciar l’oposició.
El veritable problema per a Europa definitivament no és la islamofòbia imaginària, sinó l’islam mateix. Molts argumenten de manera convincent que l’islam és una religió intrínsecament oposada als valors occidentals. Així ho va demostrar també una enquesta feta el març de l’any passat: el 52% dels musulmans del Regne Unit dóna suport a una legislació que prohibeixi la visualització d’imatges del profeta Mahoma.
Si vius a Occident, has d’adherir-te a les lleis i valors d’Occident. Si això vol dir tolerar que algú cremi un text religiós, que així sigui. No obstant això, els països europeus, que una vegada va ser la base del pensament il·lustrat, han obert les seves fronteres i han acceptat col·lectivament les demandes censuradores de l’islam. Gran Bretanya, el bressol del filòsof i defensor de la llibertat John Milton, té una llarga història de llibertat, llibertat d’expressió i dret a blasfemar. Però després d’importar un gran nombre de persones de països amb dictadures o règims teocràtics, sembla que ens veiem obligats a renunciar a aquests principis històricament europeus.
