No sé on va ser que vaig llegir un article, fa poc -segurament en algun pamflet processista subvencionat, regat, hauríem de dir, amb milers i milers d’euros, i escrit per algun professor universitari progre amb un generós sou públic-, que la diabòlica i perversa “ultradreta” construeix el seu discurs, entre d’altres idees, a partir del concepte que cal retornar a un passat que era millor; un passat, segons aquest professor bonista, idealitzat. L’egregi mestre tites universitari seguia pontificant i venia a dir que voler retornar a un passat en el qual, en el cas de Catalunya, la catalanitat era dominant i on no hi havia la inseguretat que s’ha estès fins al darrer dels poblets de la nostra terra, és quelcom ultradretà, feixista, gairebé diríem que l’antesala del nazisme.
Sembla mentida fins a quin punt el wokisme, nostrat i internacional, ha de retorçar, forçar i tergiversar les idees i els conceptes a l’hora de mirar de justificar intel·lectualment que el desig de tornar a una situació millor i més positiva per a la nostra societat és un desig del tot abjecte.
La voluntat d’aquests progres que ens governen és que s’imposi la política dels fets consumats. Ens venen a dir, amb totes les seves piruetes i giragonses intel·lectuals i retòriques, que ara tenim la Catalunya que tenim (plena de colonitzadors i estrangers, descatalanitzada, en decadència econòmica, amb inseguretat galopant als carrers…) i que ens hem de fotre i acceptar-la tant sí com no; i si no ho acceptem som uns feixistes i se’ns ha de cancel·lar.
Ens volen fer creure que voler tornar a una Catalunya catalana és ultradretà i feixista. Ens volen fer agafar por. Volen que tinguem por de dir el que pensem sobre aquesta qüestió. Volen que tinguem por de defensar públicament que el nostre desig és el d’una Catalunya on la catalanitat i els catalans siguem predominants. Volen que tinguem por de defensar a la palestra política que volem una Catalunya on hom (homes o dones) pugui caminar tranquil·lament per qualsevol carrer del país. Ens volen atemorits perquè no puguem alçar la veu i cridar als quatre vents que volem una Catalunya pròspera i no saquejada pels invasors castellans. Volen que tinguem por d’aixecar la bandera de la restitució de l’estat català que ja teníem fa segles, fins a la conquesta castellana de 1714 (sí, volem tornar a una passat ideal on érem independents!).
I amb aquest objectiu d’atemorir-nos i de desmoralitzar-nos es gasten quantitats industrials de diners (de diners que paguem nosaltres a través dels nostres impostos) que van a parar als mitjans de comunicació públics i als privats subvencionats per crear una narrativa de la por. Aquesta narrativa de la por té l’objectiu de penjar la llufa de nazi a qualsevol català que gosi piular que els catalans hem de ser els amos de la nostra terra, que Catalunya ha de ser propietat dels catalans i que aquesta Catalunya desnaturalitzada d’avui, aquesta Catalunya que no reconeixem precisament perquè Espanya ens l’ha presa amb la connivència dels carcellers indígenes de la presó, és conseqüència del fet que no som els amos del nostre país.
Cal que tots els catalans conscients treballem dia a dia amb totes les armes de les quals disposem per a corcar els fonaments d’aquest règim de la por processista i espanyol, aquest règim de la pastanaga i el bastó que ens manté oprimits i asfixiats i que ens empobreix del punt de vista cultural, econòmic i espiritual, per poder aconseguir la Catalunya segura, pròspera, lliure i catalana que volem.
