En Joan Rovira exposa amb una claresa meridiana, en un article recent -que caldria difondre i tenir emmarcat en lloc preferent- publicat al digital El Món i titulat “El català 10 milions ja no serà català”, el sinistre destí que ens tenen preparat, i sense tenir en compte els “danys col·laterals”, si continuem en la passivitat actual.
Es tracta d’un article lúcid, valent i objectiu, on ens diu que això no és pas espontani ni casual, com molts de nosaltres també ens ensumem, i on ens alerta que ens poden fer arribar fins a més de 30 milions d’habitants -com a la costa est dels Estats Units d’Amèrica-, si no hi ha un canvi dràstic en les polítiques del govern i ens plantem davant aquesta gent (els de Junts inclosos).
Perquè aquestes polítiques immigracionistes ens porten directament i amb tota la impunitat a l’escorxador a base de fer venir més i més forasters, essencialment del Tercer Món, en una mena d’estafa piramidal mitjançant la qual s’eixampla la base poblacional i el producte interior brut global, mentre el PIB individual i els sous romanen estàtics.
Anem, doncs, si no s’hi fa res, cap a la plena substitució demogràfica, i som davant un veritable etnocidi, afavorit per unes pseudoelits miserables i rapinyaires. Tot i això -a Anglaterra, per exemple- sembla que hi comença a haver alguns signes esperançadors que ens indiquen el camí que hem de seguir -i que cada cop veu més gent- per a sobreviure, fins a deixar en evidència tots els que ens han dut a aquest nefast atzucac.
