Enric Morera i Viura va ser un dels compositors més destacats del nacionalisme musical català. Amb una producció que abraça de la música coral fins a l’òpera i la sardana, Morera va tenir un paper fonamental en la consolidació d’una identitat musical pròpia per a Catalunya, basada en el folklore català i influïda per la música culta de tradició occidental.
Enric Morera va néixer a Barcelona el 22 de maig de 1865. A causa de la situació econòmica de la seva família, els seus pares es van traslladar a l’Argentina quan ell era molt petit. Va passar la infantesa a Buenos Aires, on el seu pare, el músic i professor d’orgue Josep Morera i Xixena, exercia com a mestre de música. Aquesta estada a Sud-amèrica va influir en la seva formació i li va permetre entrar en contacte amb diferents corrents musicals.
A principis dels anys 1880, Morera va tornar a Barcelona amb la intenció de continuar la seva formació musical. Va estudiar amb Felip Pedrell, un dels grans teòrics del nacionalisme musical, que el va influenciar profundament i li va inculcar la importància de la música popular en la creació d’un estil nacional propi. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a Brussel·les, on va aprofundir en la composició i l’harmonia.
Quan va tornar a Catalunya, Morera va començar a destacar com a compositor i director. Va entrar en contacte amb els cercles modernistes, especialment amb el dramaturg Adrià Gual, amb qui va col·laborar en diverses obres escèniques. Aquesta relació va ser clau per a la seva carrera, ja que el Modernisme català apostava per una expressió artística que integrava totes les disciplines, inclosa la música.
Durant aquests anys, Morera va començar a escriure obres corals i sarsueles en català, fet poc habitual en aquell moment. Entre les seves primeres obres destacades hi ha La fada (1897), una òpera amb clara influència del wagnerisme i del nacionalisme musical de Pedrell.
També en aquesta època va compondre algunes de les seves sardanes més famoses, com La Santa Espina (1907), amb lletra d’Àngel Guimerà. Aquesta sardana, que formava part de la sarsuela homònima, es va convertir en un veritable himne del nacionalisme català i de Catalunya i va ser prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera.
Morera refusà d’integrar-se en l’Orfeó Català i l’any 1895 va fundar la coral Catalunya Nova, una societat coral influïda directament pels ideals del nacionalisme català i enfocada a seguir la línia musical dels cors d’Anselm Clavé.
A principis del segle XX, Morera va aconseguir consolidar-se com un dels grans compositors catalans. Va estrenar diverses òperes, com Tassarba (1903) i Bruniselda (1906), així com obres simfòniques i música coral.
En paral·lel, va impulsar nombroses iniciatives per promoure la música catalana. Va ser professor i director de diverses institucions musicals, com l’Orfeó Català i la Societat Filharmònica de Barcelona. Va participar activament en els Festivals de Música Catalana i va ser un ferm defensor de la creació d’una òpera nacional catalana, que considerava essencial per a l’afirmació cultural del país.
A partir dels anys 1920, la seva influència va començar a minvar a causa dels canvis en els gustos musicals i de les dificultats polítiques que travessava Catalunya. Tot i això, Morera va continuar treballant i composant fins als darrers anys de la seva vida.
Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), moltes de les seves obres, especialment La Santa Espina, van ser censurades per la seva vinculació amb el moviment catalanista. Això va dificultar la difusió de la seva música i va reduir les seves oportunitats laborals.
Amb l’arribada de la Segona República (1931), va intentar revitalitzar la música catalana, però la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va estroncar moltes de les seves iniciatives. Malgrat tot, va seguir composant fins poc abans de la seva mort, esdevinguda a Barcelona el dia 11 de març de 1942, avui fa tot just 83 anys, deixant un llegat musical immens i una gran influència en la música catalana del segle XX.
Morera va ser una figura clau en el desenvolupament del nacionalisme musical català. Va ser un dels principals impulsors de l’òpera en català i va contribuir a consolidar la sardana com dansa i música nacional de Catalunya.
Les seves composicions, especialment La Santa Espina, han perdurat com a símbols nacionals catalans. Tanmateix, constatem com en les darreres dècades la seva obra, així com la sardana i la música d’arrel catalana, està essent arraconada per la descatalanització i globalització que pateix el país, que fa que les representacions culturals genuïnes de Catalunya siguin menystingudes.
Esperem que l’auge del nacionalisme català renovellat els darrers anys torni a situar en el lloc que es mereix la sardana, la música d’arrel catalana i l’obra d’Enric Morera en concret.
