El mot estranger és un vell francisme, molt antic, que vol dir estrany. Tant estranger com estrany vénen del mateix mot llatí, extraneus, que vol dir de fora. Així, doncs, més enllà de lleis dictades per governs, d’una manera natural, quan parlem d’estranger ens hauríem de referir a qui ens és estrany, ço és, a qui no és com nosaltres. I no és com nosaltres, en aquest cas, perquè ve de fora, no és part del nostre nosaltres. En català, hem pres gairebé exclusivament el mot estranger per a aquest cas i hem deixat el mot estrany per a tots els altres.
Abans he dit hauríem perquè hi ha una força puixant que desnatura allò que és natural i per l’imperi de la llei malda per a imposar noves realitats i hi sol reeixir, siga ivaçment o a son espau. Aquesta força no és cap altra que la dels estats, en el nostre cas els estats dels castellans, els francesos i els italians, que ocupen i esquarteren la nostra nació i, en una acció planificada, volen crear noves realitats nacionals, de bella començança artificials, però que de mica en mica fan forat per culpa dels nombrosos instruments dels quals disposen per cor de desnaturar la ment dels colonitzats.
A Catalunya fa temps que el nostre nosaltres trontolla. Les contarelles dels «altres catalans», de l’»és català qui viu i treballa a Catalunya», del «xarnego que no ha après català en mig segle però és català i un vinarossenc no»… La follia va arribar tan lluny que fins i tot a la fi d’alguns Onzes de Setembre l’ANC va llançar proclames contra els catalans de cognoms catalans. Quina bogeria!
No anirem enlloc fins que no sapiguem quin és el nostre nosaltres i en què es basa. Alguns ho sabem, però molts dels nostres, molts del qui fan part del nostre nosaltres, encara massa sovint cedeixen, sense adonar-se’n, als quadres mentals estatals, ço és, de l’enemic. Nosaltres som els catalans i els qui no ho són són els estranys, els estrangers. El nostre nosaltres es fonamenta en la catalanitat, no en cap document administratiu estatal. Malfieu-vos, doncs, de qui quan parla d’estrangers o immigrants es basa en documents expedits per l’ocupant, perquè us vol fer anar a gratcient per mal camí o, simplement, no sap on va. No, ni els castellans ni els francesos ni els italians no són els nostres germans ni ho seran mai. Són estranys i, per desgràcia, els hem de patir cada dia i ens volen morts. Són els pitjors dels estrangers.
