Quan semblava que ja ho havies vist tot Junts de Ripoll (i sobretot Junts a nivell nacional) són capaços de sorprendre l’analista polític més experimentat amb els seus incomprensibles malabarismes estratègics i ideològics. Han estat setmanes alimentant la creença que Junts contribuiria de manera decisiva a fer realitat la moció de censura contra Sílvia Orriols i Aliança Catalana a Ripoll. Fins fa unes hores tot apuntava que el partit juntaire, com la resta de la oposició a Ripoll, seria un més dels que farien fora Orriols de la batllia de la Comtal Vila. Però no. En un comunicat duríssim contra Orriols, el partit de Puigdemont s’ha descavalcat del consens al qual havia arribat amb els altres processistes d’ERC i de CUP, amb el 155 del PSOE i amb els locals de Som-hi, deixant-los més penjats que un fuet, fent tots plegats un ridícul majúscul, d’aquells que fan Història. Sílvia Orriols devia fer-se un fart de riure veient com tots plegats s’han posat en evidència de la forma més patètica possible.
Perquè al capdavall, com sempre, Junts vol seguir practicant aquest esport de nedar i guardar la roba al qual estan tant avesats i del qual en són grans especialistes. Junts, a la pràctica, és un partit d’esquerres que fa veure que és de dretes. O a l’inrevés, ara ja m’he perdut. En fi, es tracta d’un partit que de cares amb segons qui vol donar-se-les de «progre», vol tancar CIEs, dóna suport a l’impost de successions i té personatges que no tenen cap vergonya a l’hora de dir que el seu és un partit d’esquerres. Tanmateix, per no perdre vots entre la classe mitjana catalana, el seu principal graner electoral, darrerament Junts ha començat un viratge cosmètic cap a la dreta, també per fer contents barons territorials que «dretegen» com Jordi Masquef, batlle de Figueres, Marc Buch, batlle de Calella, i Ramon Bacardit, regidor de Manresa.
Aquest lleuger canvi de rumb cap a la dreta i cap al nacionalisme de Junts, però, no se’l creu ningú. El dur comunicat d’avui contra Sílvia Orriols, tot i no voler donar suport a la moció de censura en contra d’ella (per no perdre encara més vots a Ripoll i a tota Catalunya), no presagia res de bo per al país. Els catalans seguirem patint el Junts woke, ni-carn-ni-peix i poca-cosa dels darrers anys, dur contra el nacionalisme català i feble amb Espanya; un partit que no defensa els catalans de l’espoli castellà, del robatori de l’esquerra i de les polítiques bonistes amb tothom menys amb els catalans, unes polítiques que empobreixen els catalans i ens obliguen a viure en un país cada cop menys català, més pobre, més insegur, més brut, i més estranger.
