Cal anar a la font del problema de la nostra desnacionalització, que no és cap altre que la substitució demogràfica. Amb totes les matisacions i causes darreres que es vulguin. I per això mateix els partits sucursalistes i regionalistes s’oposen a que es parli del tema i tot ho redueixen a “aprendre la llengua” (especialment de manera “màgica”), ja que saben que així no s’arreglarà res i tot continuarà igual fins a la desaparició de la mateixa llengua que tan hipòcritament diuen defensar.
Són els mateixos partits que, els uns, tenen con a estratègia final l’eliminació de la llengua, i el altres també, però indirectament per primar el benefici econòmic per a deteminades elits, per la qual cosa la llengua els és un llast. De fet tots coincideixen en afavorir la nostra minorització demogràfica definitiva via la Catalunya dels 10 milions.
Precisament els del segon grup, els processistes, són els que impedeixen assistir a veritables patriotes a la manifestació, que hauria de ser unitària, de l’11 de setembre. Ja que no admeten veus discrepants i reaccionen amb la calúmnia i la desqualificació contra qui amenaci el seu monopoli ideològic.
Queden ben retratats, doncs, i com es diu vulgarment, amb el cul a l’aire davant un poble que cada cop els fa menys confiança i contempla astorat com els seus presumptes salvadors en realitat són els seus botxins, camuflats i conxorxats amb l’enemic, i que no dubten, via asfíxia demogràfica, a eliminar la nació per a continuar fruint de molles de poder.
Cada cop els costarà més, però, mantenir la farsa, ja que les esquerdes són evidents i aquestes donaran pas a una nova realitat política. Però no ens confiem, el temps ens va en contra, i els enemics que ens volen descatalanitzar són poderosos i capaços del que sigui per continuar-se perpetuant en el poder. No ho oblidem i estiguem sempre alerta.
