El concert de Sant Esteve organitzat per l’Orfeó Català que, com cada any, es celebra al Palau de la Música Catalana, ha tornat a convertir-se en una gran manifestació de catalanitat, d’esperit nadalenc i de continuïtat de la tradició musical catalana i occidental. En aquest sentit cal dir que es tracta d’un esdeveniment massiu força isolat de conservació de les tradicions catalanes en una Barcelona cada cop més castellanitzada, «multicultural» i descatalanitzada.
Tanmateix, aquesta moda castellanitzadora i «multiculti» també ha arribat al concert de Sant Esteve del Palau de la Música Catalana. Després d’una primera part de nadales i cançons tradicionals catalanes, ha vingut una segona part de nadales internacionals. Això no és nou, ni és estrany, ni hauria de ser res dolent. Fa molts anys que en aquest concert es canten nadales de fora, sobretot anglosaxones. Aquestes nadales ens connecten amb la tradició europea i occidental.
Fa anys que també s’interpreten nadales en castellà, espanyoles i hispanoamericanes, un exemple d’aquesta moda castellanitzadora que ens vol inculcar que els catalans no podem anar pel món sense anar agafats de la maneta dels castellans. No s’ha interpretat cap nadala occitana, ni francesa, ni italiana. Però de castellanes sí, per recordar-nos que estem ocupats per Castella / Espanya. I enguany una novetat. Una cançó marroquina. Marroquina? Que potser són cristians i celebren el Nadal, els marroquins? Una altra concessió a la marroquinització de Catalunya. Ens hem de fer perdonar Arnau Mir de Tost, Ramon Berenguer IV i Jaume I, potser?
Finalment el Palau ha estat testimoni de l’aparició massiva d’estelades, que ens recorden, a nosaltres mateixos i als ocupants espanyols, que el poble català encara vol la restitució de l’estat català independent, l’anhelada independència nacional.
