La Maria Teresa, veïna de l’Estartit, va relatar el juny passat a Estat.cat l’experiència de discriminació lingüística que va viure en una fleca del municipi. Segons el seu testimoni, en demanar el pa, la dependenta li va exigir que ho fes en «español». Davant la negativa de la Maria Teresa, que va argumentar que «el castellà no és el meu idioma», la mestressa de l’establiment va intervenir, no pas per garantir l’atenció en català, tal com estableix la legislació vigent, sinó per recriminar-li que insistís a parlar en la seva llengua i demanar-li que ho fes en castellà, al·legant que «eres española».
L’incident va derivar en una discussió que cada part explica des de posicions diferents, tal com es recull en les dues versions publicades per aquest mitjà (versió 1, de Maria Teresa, i versió 2, del gabinet d’advocats de la fleca). No obstant això, hi ha un fet incontestable: en lloc de garantir immediatament l’atenció en català i disculpar-se, la mestressa va exigir a la clienta que parlés en «espanyol».
De fet, Estat.cat va poder confirmar, el 5 de juliol, després de més de 30 minuts de conversa amb la propietària de la fleca, que hi va haver discriminació lingüística. La mestressa, tal com recull la seva declaració jurada, va reconèixer que va exigir a Maria Teresa que «repetís en espanyol, ja que la dependenta no entén encara el català».
La notícia es va fer viral, així com la denúncia que Maria Teresa va presentar a Consum. Nou mesos després, però, encara no hi ha cap resolució ni consta que s’hagi dut a terme cap inspecció per la manca d’atenció en català.
Una querella contra la clienta
L’incident ha tingut conseqüències, però no pas a favor de la clienta. Recentment, s’ha conegut que la fleca ha presentat una querella criminal contra Maria Teresa per assetjament i amenaces. La defensa anirà a càrrec de Lluís Gibert i Josep Rosell, advocats de Cassandra.cat, un col·lectiu dedicat a la defensa de la minoria nacional catalana. Segons la defensa, la Maria Teresa és víctima d’un cas clar de «discriminació i vexacions» per voler ser atesa en català.
Segons la querella, Maria Teresa hauria anat diverses vegades a la fleca amb la intenció de provocar «gresca» i d’orquestrar una campanya de desprestigi a les xarxes socials i en mitjans de comunicació “independentistes radicals”, fet que hauria desencadenat una allau d’amenaces, inclosa una “amenaça de mort”.
Drets lingüístics
D’acord amb el marc legal, es pot afirmar que la fleca no va garantir els drets lingüístics de la clienta. Qualsevol persona té dret a expressar-se i ser atesa en català en qualsevol establiment comercial de Catalunya, sense condicionants. Aquest dret està recollit en diverses normes legals, especialment el Codi de Consum de Catalunya i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
El català és la llengua pròpia de Catalunya (Estatut, art. 6.1), i els consumidors tenen dret a ser atesos oralment i per escrit en aquesta llengua. Els establiments estan obligats a garantir aquest dret, tot i que això no implica que tot el personal hagi de ser catalanoparlant, sinó que l’atenció en català ha d’estar garantida.
Si un establiment vulnera aquest dret, el consumidor pots:
- Demanar el full de reclamacions. En cas de negativa, es recomana trucar a la policia local.
- Tramitar una denúncia a la Direcció General de Comerç mitjançant aquest [enllaç].
- Presentar una queixa a l’Agència Catalana del Consum o al Síndic de Greuges.
La manca d’inspeccions i sancions efectives genera, però, un escenari en què la discriminació lingüística pot quedar impune o degenerar en conflictes i querelles.
