Segons ens explica la propiètaria de la botiga el dia 22 de juny a les 12:30 una clienta va entrar a la fleca juntament amb dos clients habituals.
Es dirigeix expressament a una dependenta, ( que just havia arribat a l’Estartit el dia anterior per treballar a la fleca),li demana una barra de pa i ella que feia 1 hora que havia començat a treballar, li diu que si li pot dir en castellà ja que encara no entenia el català. La clienta es posa a cridar-la dient li que ella no parla espanyol perquè no és el seu idioma.
Jo mateixa (propietària del negoci), surto a saludar-la i escolto els crits cap a la dependenta. Li demano, a la clienta, que si us plau, li repeteixi en espanyol ja que la dependenta no entén encara el català.
Es posa a escridassar-me que no ho faria perquè el espanyol no és el seu idioma.Jo em giro i em poso a parlar amb els altres clients, evitant la confrontació que buscava.Seguidament surt per la porta i li dic adeu, i ella contesta adeu amb força geni.
Al cap de 10 minuts, la clienta torna de nou a la fleca en busca de gresca i jo, intentant evitar la discussió que ella buscava, entro dintre la cuina, al fons de la fleca on només accedim el personal.
I això es repeteix quatre cops al llarg del matí (va venir quatre vegades diferents), entrar i sortir i jo entrar a la cuina per evitar la discussió, en una d’elles arriba a dir davant d’una clienta «aneu-vos tots a la merda» hi ha varis testimonis. Sense que aconseguis discutir amb mi perquè l’anava evitant, decideix marxar definitivament aquell dia.
Al cap de dos dies el dia 24 de juny cap a les 10h amb la fleca plena de clients, la veiem tornar a entrar en busca de gresca. Torno a entrar a la cuina per seguir la tàctica d ́evitar la confrontació. En aquestes que una altre dependenta catalana, li pregunta què desitja (en català) i ella li contesta que només vol parlar amb la propietària. La dependenta li diu que estic ocupada i decideix, passar el mostrador del despatx de pà, entrar dins la la cuina del local, sense permís i a sobre que jo estava tallant fuet amb la màquina, em toca l ́espatlla i em diu que mai li torni a dir que ella parli espanyol ja que no és la seva llengua (tot això cridant- me). Em giro i li dic que surti immediatament de la cuina i comença a dir-me «morta de gana», «xarnega de merda» i jo li contesto que no soc cap morta de gana i que pago tots el meus impostos religiosament a Catalunya.
Li dic reiteradament que abandoni la fleca «vete de mi casa» ja que disposo de dret d ́admissió i ella em provoca dient- me que la tregui «toca’m», «emputxa’m», «fes-me fora tu». A veure si m ́atreveixo a posar- li la mà a sobre per treure-la del local. Li dic que no ho faré i que no la penso tocar i ella entra i surt de la fleca intentant que al final m ́esveri i la toqui per fer-la fora. Això es repeteix varies vegades.
Aconseguim que s ́en vagi per insistència i indiferència, però el dia 27 de juny torna una vegada més a la fleca per demanar-me el full de reclamacions. Se li dona el full i se la convida a sortir de la tenda. Em torna a provocar perquè la tregui de la fleca per la força. Una clienta advocada que en aquell moments esmorzava, li diu que faci el favor de marxar del local. Ella s ́en va i torna reiteradament, ja no sé quantes vegades per l’estat de nervis que tenia, a la fleca per seguir la seva estratègia de provocació.
Decideixo trucar la policia, soc jo qui truca a la policia, no ella com sembla dir l’article. La policia local, intenta arribar a un acord amb ella perquè no torni a la fleca i jo entenc que aquí s ́acaba la cosa.
El mateix dia per la tarda, es passeja fora de la fleca varis cops per intentar tornar a provocar la situació de conflicte. Així doncs és quan decideixo marxar en vehicle per evitar la situació i és quan ella m ́amenaça en que ho pagarem car a les xarxes socials i així ho ha fet. Aixi mateix m’han dit desde turisme que no ha presentat la fulla de reclamació que li vaig signar i que tan insistentment demanava.
