Quan una actriu catalana com na Clara Segura, que fa uns anys, quan els vents bufaven a favor de Catalunya en l’època del “procés”, havia fins i tot explicitat les seves simpaties per l’independentisme, afirma als premis Goya espanyols que “la terra no ens pertany”, és clar que no es tracta d’una afirmació en genèric, adreçada a tots els pobles i països del món. Na Clara Segura no ha pronunciat aquesta frase en referència als etíops i a Etiòpia. N’estic segur, que per a na Clara els etíops són els únics propietaris d’Etiòpia. I estic segur que na Clara creu que els vietnamites són els únics propietaris del Vietnam. Na Clara, quan va dir que “la terra no ens pertany” es referia a Catalunya i als catalans.
Sí, na Clara creu que en una Catalunya i en uns Països Catalans en els quals només un 30% de la població parla en català, als catalans no ens pertany la nostra terra. Per a ella Catalunya deu pertànyer també als espanyols, tal com va afirmar Karla Sofía Gascón quan va dir en un tuit fa anys que “Catalunya és de tots els espanyols, no només dels que ara hi viuen”. Per a Segura i Gascón, Catalunya no pertany als catalans, perquè els catalans no passem de ser “els que ara vivim a Catalunya”, i encara gràcies. Per a elles, en un futur a Catalunya hi viuran “uns altres que no són els que ara vivim a Catalunya”, és a dir, que no seran pas catalans.
L’apel·lació al xarneguisme dels membres de la faràndula hispanocatalana, igual que aquest “la terra no ens pertany” de Clara Segura, són dues torpedes que l’esquerra colonial ha llançat contra la línia de flotació de Catalunya com a Nació. El xarneguisme s’ha creat amb la intenció d’afeblir la identitat nacional catalana de la gent que té avantpassats espanyols i la ideologia que hi ha darrere de la frase “la terra no ens pertany” pronunciada per una catalana, Clara Segura, té l’objectiu de fer-nos creure als catalans que no som el poble que ha de manar a Catalunya: si la terra no ens pertany, no podem tenir dret a decidir allò que volem per a Catalunya. Aquest és el pervers fons de la frase que va dir Clara Segura dissabte als premis Goya.
