La Nació Catalana s’està desfent davant dels nostres ulls. No pas per una guerra, ni per una gran catàstrofe, sinó per una combinació letal de desinterès polític, conformisme cultural i una baixíssima natalitat entre els catalans ètnics. És un procés lent però imparable si hom no fa res ara mateix.
Les dades són alarmants: Catalunya té una de les taxes de natalitat més baixes del món. I no, no es tracta només d’un problema europeu generalitzat. En el nostre cas, aquesta davallada afecta especialment les famílies catalanes ètniques, aquelles que històricament han sostingut la cultura, la llengua i el teixit nacional del país. Sense relleu generacional, una cultura mor. I la catalana, si res no canvia, està condemnada a la residualització o la desaparició.
Però què hi ha al darrere d’aquest col·lapse demogràfic? Més enllà de les dificultats econòmiques reals —preus abusius de l’habitatge, sous baixos, inseguretat laboral—, hi ha un component ideològic profund que mai s’assenyala prou: un discurs dominant, promogut des de molts mitjans públics i privats, que menysprea la maternitat, ridiculitza la família tradicional i projecta un model de vida centrat exclusivament en l’individualisme, el consum i la satisfacció immediata. A Catalunya, molts d’aquests missatges s’han institucionalitzat. Només cal mirar TV3 o altres espais de referència: quina imatge es transmet, dia rere dia, sobre la paternitat i la maternitat? Sobre el compromís familiar? Sobre el valor de tenir fills?
Mentrestant TV3, els mitjans de comunicació catalans públics i els privats subvencionats continuen amb aquesta descarada propaganda antinatalista i que promociona i vol posar de moda qualsevol mena de relació sexual i afectiva que no sigui l’heterosexual. Perquè, no ens enganyem, només la família basada en la relació heterosexual entre un home i una dona és el model que a dia d’avui porta nous catalans ètnics al món.
A tot això s’hi afegeix una política migratòria completament descontrolada, que afavoreix la substitució demogràfica que converteix els catalans a Catalunya en una petita minoria. Catalunya no desapareixerà d’un dia per l’altre, però sí que pot deixar de ser recognoscible com a Nació. Serem una regió multicultural qualsevol, sense cohesió, sense llengua pròpia viva, amb una cultura folkloritzada i una memòria difusa d’allò que vam voler ser.
Cal reaccionar. Cal recuperar el valor de la natalitat com a acte de resistència i continuïtat. Cal construir un relat positiu sobre la família, la transmissió generacional i el compromís amb el futur. I cal exigir als poders públics que deixin de promocionar discursos antinatalistes o neutralitzadors de la identitat catalana. Perquè sense catalans, no hi ha Catalunya.
