La notícia que ve a continuació ha estat recuperada d’hemeroteca, i és molt significativa; veiem com la població de la ciutat havia arribat a mínims després dels màxims dels anys 70, que darrerament, per la immigració constant, sobretot hispanoamericana, han quedat superats. A hores d’ara la població és de 1.732.066 habitants, gairebé un quart de milió més que fa 25 anys.
Tot i que per calibrar el canvi cal fixar-nos també en la composició d’aquesta població, ja que no només ha vingut la població causant de la diferència poblacional sinó que hi ha una quantitat de gent nouvinguda submergida -com la base d’un iceberg- que no apareixen com a increment però que hi són i han substituït tots els habitants anteriors difunts o emigrats que no han estat reemplaçats per l’esquifida i misèrrima natalitat autòctona.
Aquest és l’article, publicat a l’Avui el primer d’abril de 2001. L’article anava signat per C. S.
«Barcelona recupera el milió i mig.
Durant l’any 1999 hi va haver més defuncions i barcelonins que abandonaven la ciutat que no pas naixements i altes de residents. Aquest balanç situava la ciutat, a 1 de gener del 2000, per sota del milió i mig: 1.498.552.
La superioritat de les defuncions sobre els naixements i la tendència dels barcelonins a abandonar la ciutat s’ha mantingut durant l’any 2000. La llum d’alarma s’havia encès. Però dos factors han compensat aquesta situació: les altes d’immigrants, actualment unes 2.500 cada mes, i les altes per omissió. L’empadronament d’immigrants segueix un important ritme creixent des de l’any 2000. Pel que fa a les altes per omissió, Barcelona ha recuperat en un any més de 30.000 veïns que s’amagaven del padró oficial.»








