Alacant és realment un cas de manual de terra conquerida i colonitzada, concretament de -bàsicament- colonització de poblament, com el Donbass, Algèria en el seu moment, etc. En aquest cas concret es tracta d’una colonització de poblament reeixida des del punt de vista dels colonitzadors, amb tot un seguit d’etapes consecutives.
Primer passen a manar, després aculturen la població i fagociten les capes dirigents, després fan que la resta de la població imiti aquests dirigents i també que renegui de les seves arrels i talli les seves comunicacions amb les poblacions afins, i finalment duen a terne una colonització demogràfica massiva, amb gent més aviat pobra, procedent de la metròpoli, els quals, però, tenen assegurada la seva llengua i la poden imposar, com a peons de la colonització -i vertaders colons que són- als autòctons, els quals ja estigmatitzats han interioritzat que no poden fer servir la parla pròpia amb la gent nouvinguda. El resultat de tot plegat és la desaparició de la personalitat, la cultura i la llengua pròpies, suplantades per les del poder dominant i dels nous pobladors, fins al punt que aquests es veuen legitimats a imposar llengua i referents al seu antuvi i conveniència, i a menysprear la parla ancestral dels autòctons, que passa a ser vista com una cosa indigna i de categoria inferior, i que de cap de les maneres han d’assumir ni molt menys transmetre-la als fills. Un clàssic, vaja. Un vell mètode, permanentment vigent i amb una llarga tradició arreu del món.
Es tracta de tot un procés que del Principat estant faríem bé de mirar amb atenció, atès que ens afecta molt més del que ens pensem, de fet ens fa d’espill del que pot esdevindre d’ací a pocs anys si tot contiua igual. Cada vegada hi ha més i més símptomes inquietants i moltes de les ciutats del Principat s’estan convertint progressivament en nous «alacants», on la llengua catalana va desapareixent cada dia; i fins i tot a llocs suposadament emblemàtics, com els establiments Bonpreu, un fidel reflex dels canvis sociodemogràfics que estem patint i on cada vegada el castellà es fa més i més present.
I això només és una simple mostra. Al transport, a les platges, als centres d’oci, arreu, passa el mateix. De fet, mots llocs del Principat ja són a la cua perquè des d’instàncies «democràtiques» espanyoles qualsevol diia puguin ser qualificats com a «territoris lliures del català». Ves per on, el somni humit del vell dictador és a punt, paradoxalment, de realizar-se, i, formalment, i en teoria, en «democràcia», beneïda per les forces vives europees, sense solució de continuïtat amb altres etapes històriques.
