Aquest segon article vol ser la continuació i tancament de “La meva filla mereix una escola en català”, amb l’exigència que s’apliquin arreu les mesures concretes proposades.
Defensar la llengua és defensar la nació
Com a pare, em sento amb l’obligació moral i nacional de fer un toc d’alerta: no podem permetre l’abandonament del català entre els nostres fills. Cal actuar, i cal fer-ho ara.
La passivitat de les famílies i la connivència institucional
La situació que ja vam denunciar posa en evidència una problemàtica que afecta moltes escoles: la manca d’implicació per preservar i promoure el català com a llengua vehicular. En aquest cas concret, una família ha denunciat actituds que marginen el català, com la celebració en castellà de la reunió d’inici de curs. Davant aquesta situació, només aquesta família va protestar i abandonar la sala, mentre la resta de famílies ho acceptava sense objeccions.
Aquest episodi reflecteix la passivitat de moltes famílies, majoritàriament castellanoparlants, i la connivència d’algunes direccions d’escola. Quan una institució educativa cedeix a pressions que marginen el català, perpetua un model que arracona la cohesió i la igualtat d’oportunitats. El català no pot ser una opció secundària ni un gest simbòlic: les escoles tenen el deure de defensar-lo com a eina fonamental de cohesió social i cultural.
Propostes concretes per revertir la situació
Després de converses amb la direcció de l’escola, hem consensuat la necessitat de reforçar les mesures de normalització lingüística. En aquest sentit, des de la Xarxa de Famílies pel Català (Xafa.cat), proposem cinc accions concretes:
1. Català com a llengua vehicular del professorat. Els mestres han d’impartir les matèries exclusivament en català.
2. Ús del català en totes les interaccions. Tant el personal docent com administratiu, de menjador o de pati, ha de dirigir-se als alumnes en català, sense excepció.
3. Dinàmiques per fomentar l’ús oral del català. Es requereixen espais i activitats que incentivin la interacció i l’aprenentatge actiu en català.
4. Incentivar l’ús proactiu del català. Cal demanar explícitament als alumnes que parlin en català, sense por ni complexos.
5. Materials i activitats 100% en català. De films fins a tallers i activitats extraescolars, tot ha de prioritzar la nostra llengua.
Perquè no es tracta només de garantir que els alumnes aprenguin català: es tracta de crear entorns on la llengua catalana sigui viva, útil i normal. Aquestes mesures són més que recomanacions: són un deure irrenunciable i un compromís amb la societat catalana.
Revertir la subordinació lingüística a les escoles
L’educació en català no és només una qüestió de drets lingüístics, sinó una eina clau, com hem dit, per garantir la igualtat d’oportunitats. Quan l’escola permet que activitats i interaccions es facin majoritàriament en castellà, priva els alumnes de famílies no catalanes de l’oportunitat d’aprendre i integrar-se plenament a la catalanitat. Alhora, aquesta situació també impedeix que els nens catalans puguin desenvolupar-se plenament en la seva catalanitat i identitat, desconnectant-los de la seva llengua i cultura. Aquesta exclusió lingüística perpetua desigualtats estructurals i reforça el privilegi de la llengua dominant, la llengua de l’estat que ens ocupa.
Per revertir aquest procés de subordinació lingüística, cal un canvi de paradigma que situï el català com a eix central de l’educació. Això exigeix accions concretes, com la formació del professorat per superar hàbits de subordinació, la sensibilització de les famílies sobre els beneficis de la immersió lingüística i un lideratge ferm per part de l’administració.
“Activem la Immersió”: una campanya nacional
La lluita d’aquesta família no és un cas aïllat. El col·lectiu Xafa.cat hem llançat la campanya “Activem la Immersió”, que reclama compromisos ferms de totes les escoles per revertir la davallada de l’ús del català. Aquesta no és només una qüestió educativa, sinó un acte de resistència nacional.
Ens trobem davant d’un moment decisiu. Si perdem la llengua a les escoles, la perdem arreu. La immersió lingüística va ser una eina clau per salvar el català en un context advers; avui, necessitem reactivar-la amb la mateixa força i determinació.
Una crida a l’acció
L’educació no pot ser neutral en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Si renunciem a aquest compromís, renunciem a una part fonamental del que som com a poble. Per això, faig una crida a totes les famílies i a la comunitat educativa: lluitem junts per una escola plenament catalana!
És a les nostres mans decidir si volem ser espectadors passius de la desaparició del català o protagonistes actius de la seva supervivència.
