En els darrers anys s’ha anat imposant una visió descafeïnada del Futbol Club Barcelona: la d’un club global, cosmopolita, neutral i “de tothom”. Aquesta narrativa, impulsada pels sectors als quals els interessa la descatalanització del club blaugrana i la seva corresponent espanyolització, pretén convertir el Barça en una marca mundial, esborrant-ne el caràcter històric i el seu arrelament nacional. Però cal dir-ho clar: el Barça és un club català, no espanyol, ni internacional, ni “de tothom”. És i ha de ser patrimoni de la Nació catalana.
D’ençà del seu naixement, el Barça ha estat un símbol de resistència cultural, lingüística i patriòtica. En temps de dictadura i repressió, va ser un refugi de llibertat per als catalans. La seva identitat s’ha forjat en oposició a un estat castellà que negava els drets nacionals de Catalunya, i per això va esdevenir molt més que un club. Aquesta expressió, tan sovint banalitzada avui, té un origen profundament polític i identitari. És per això que el Barça és un club nacionalista català i, per tant, oposat a Espanya i Castella, nació que ens ocupa, encarnada pel Reial Madrid i tot de clubs d’aquesta procedència.
Convertir el Barça en un instrument de “soft power” global o en una empresa desarrelada és trair la seva essència. El Camp Nou no és una franquícia, sinó un temple del catalanisme. L’escut, la senyera, la Creu de Sant Jordi, el símbol de Josep Sunyol, l’ús del català, el vincle amb la Terra i el Poble catalans són elements irrenunciables. El Barça no ha estat mai “neutre”. Ha pres partit, perquè ha format part del poble, del nostre poble. El Barça és un club català i nacionalista català. Aquesta és la seva essència.
També és hora de desfer-nos d’aquesta ficció que el Barça és un club espanyol. L’estat espanyol l’ha perseguit, li ha negat la llengua, li ha humiliat la memòria (només cal recordar l’assassinat de Josep Sunyol per les tropes franquistes) i li ha negat el reconeixement que mereix. L’intent d’encaixar el Barça dins una identitat espanyola només pot entendre’s com una apropiació ideològica i ètnica. El Barça no representa Espanya; representa Catalunya, representa la Nació catalana.
Per això, defensar que el Barça és català és reivindicar el dret dels catalans a existir com a poble. És per això que veure escuts del Barça al mig de banderes espanyoles, tal com es van veure entre alguns aficionats barcelonistes a la passada final de Copa a Sevilla és un insult a la Història del Club, és un insult a l’essència del Barça, perquè Barça i Espanya són conceptes contradictoris. I sentir els aficionats del Barça fent càntics en castellà fa mal al cor i fa mal a les orelles.
