Una vegada més, els catalans ens hem despertat amb la confirmació d’una realitat incòmoda però persistent: l’Estat espanyol no només no ens representa, sinó que ens menysprea. L’apagada elèctrica que ha afectat milers de llars i empreses a Catalunya no és un accident casual, sinó la conseqüència directa d’una infraestructura obsoleta, mal gestionada i, sobretot, ignorada per l’Estat espanyol.
Mentre el Ministeri de Transició Ecològica fa declaracions buides i demana “paciència”, la realitat és que les inversions en la xarxa elèctrica catalana són clarament insuficients. No és una opinió: són dades. Durant anys, l’Estat ha incomplert compromisos i ha prioritzat la nació castellana en les seves inversions.
Diuen que no saben què ha provocat aquesta apagada, però el que és clar és que no s’ha esdevingut ni a Alemanya, ni a Suècia, ni al Canadà, ni a Nova Zelanda. S’ha esdevingut a Espanya, l’estat castellà que ens ocupa, un estat amb ínfules imperialistes però que no és una altra cosa que un castell de naips que només s’aguanta de miracle, un país tercermundista que quan una peça de l’engranatge cau provoca la fallida de tot l’estat.
Tanmateix els suposats independentistes de Junts, ERC i CUP, tot i ser conscients d’aquesta circumstància, no la saben ni la volen aprofitar. Només faltaria una bona bufada per part de l’independentisme majoritari per fer ensorrar aquest castell de cartes que és Espanya i aprofitar-ho per fer la independència.
To plegat és una qüestió de dignitat. Catalunya no pot continuar depenent d’un estat que la castiga quan vota i que la desatén quan més ho necessita. Aquesta apagada és, en el fons, una metàfora perfecta de la situació actual: ens volen a les fosques, sense veu ni poder de decisió. No es tracta només d’una manca d’inversió puntual, sinó d’un model que tracta Catalunya com una colònia econòmica. L’autogovern és insuficient si no tenim la clau de la caixa, si no podem gestionar les nostres infraestructures, i si cada decisió important depèn d’un consell de ministres estranger, allunyat i indiferent.
La resposta a aquesta crisi no ha de ser només tècnica. Ha de ser política. És hora que el poble català entengui que només amb un estat propi podrem garantir una Nació lliure i amb uns serveis de qualitat. I és hora que ho entengui castigant uns processistes que no aprofiten la debilitat d’Espanya per fer la independència sinó que, al contrari, apuntalen l’estabilitat d’aquesta Espanya que ens oprimeix votant els seus pressupostos i votant a favor dels seus presidents a canvi de no-res. Cal que els catalans entenguin que només votant una alternativa veritablement nacionalista i indepedentista podrem recuperar l’Estat que els castellans ens van prendre fa 300 anys.
