El monestir de Montserrat és un dels indrets més emblemàtics de Catalunya, tant per la seva importància religiosa com pel seu valor cultural i natural. Situat al massís de Montserrat, a uns 720 metres d’altitud, el monestir s’integra perfectament en el singular paisatge de muntanyes de roques amb formes arrodonides que l’envolten.
Fundat al segle XI i reformat en diverses ocasions al llarg de la seva història, el monestir és conegut per custodiar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, popularment anomenada «La Moreneta», patrona de Catalunya. Aquesta talla romànica del segle XII és venerada per milers de pelegrins i visitants cada any.
A més de la seva funció religiosa, Montserrat és també un centre cultural destacat. La seva escolania, una de les més antigues d’Europa, és reconeguda per la qualitat del seu cor de nens. El monestir acull també un museu amb obres de grans artistes internacionals.
Montserrat es convertí en símbol nacional de Catalunya i en símbol del nacionalisme català el segle XIX. L’any 1857, el papa Pius IX designà Miquel Muntadas com a responsable principal del monestir de Montserrat, concedint-li les funcions pròpies d’un abat. Muntadas es convertí en el veritable impulsor de la reconstrucció del monestir i en el creador del que avui es coneix com el «Montserrat modern». Cal tenir present, també, el marc cultural de la Renaixença. Montserrat reunia els elements clau del pensament de la Renaixença: un passat llegendari, una tradició que es remuntava als orígens del Principat, una cultura popular plena de mites i costums, i unes ruïnes simbòliques causades per les invasions napoleòniques.
Un exemple significatiu és el de Víctor Balaguer, que començà a signar algunes de les seves obres com a “Lo Trobador de Montserrat”. Quan es van celebrar els primers Jocs Florals el 1859, els set mantenidors es dirigiren a Montserrat per agrair-ne la inspiració, seguint el costum dels antics monarques i visitants destacats de Catalunya. Les dues grans fites que consolidaren Montserrat com a símbol col·lectiu van ser la commemoració del Mil·lenari (1880) i la Coronació de la Mare de Déu (1881), moment en què fou oficialment proclamada patrona de Catalunya. Aquestes celebracions foren liderades per l’abat Muntadas, amb el suport decidit del bisbe Urquinaona i del grup de Vic, format per figures com Jaume Collell, Fèlix Sardà i Salvany, i Jacint Verdaguer.
Aquest nucli ja havia posat en marxa el setmanari La Veu del Montserrat l’any 1878, des del qual promovien iniciatives de caire patriòtic. Durant la festa del Mil·lenari, Collell definí Montserrat com “lo monument etern de la pàtria catalana”, mentre Verdaguer escrivia El Virolai i altres poemes que esdevingueren molt estimats, com La mort de l’escolà. Aquell mateix any, Verdaguer publicava el seu recull de versos sota el títol de Montserrat.
Enguany es commemmora el mil·lenari de la fundació del monestir, per part d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic, l’any 1025, amb actes i activitats culturals diversos que duraran tot aquest any.
Montserrat representa una combinació única de fe, història, natura i cultura que atrau persones d’arreu del món i que continua sent un símbol viu de la identitat nacional catalana.
