Demà és Sant Jordi, patró de Catalunya, i no entenc com pot ser possible que els catalans no pengem massivament als nostres balcons la bandera de la Creu de Sant Jordi, una ensenya nacional mil·lenària de la nostra Nació, que ens representa com a poble de la mateixa manera i amb la mateixa significació que l’escut i la bandera de les quatre barres.
La bandera de Sant Jordi va ser usada amb profusió i sense vergonya a finals del segle XIX i principis del segle XX pel naixent nacionalisme català, però amb l’arribada de la República espanyola i encara més amb l’arribada del franquisme es va anar deixant de banda.
Els primers nacionalistes catalans eren molt conscients que la bandera de Sant Jordi era un símbol ancestral de la llibertat i la grandesa de la nostra Nació i per això la van començar a recuperar i a fer servir en celebracions i actes catalanistes i es va començar representar la creu de Sant Jordi en tota mena de representacions artístiques, sobretot en l’època del modernisme.
Ara sembla que l’orgull pels nostres antics símbols nacionals s’hagi esmorteït i que amb aquest esmorteïment l’ús d’aquesta bandera hagi quedat circumscrit només als camps de futbol i a diversos grups polítics nacionalistes.
Esperem que amb la revifada i el creixement del nacionalisme polític català d’aquests darrers anys l’ús de la bandera de Sant Jordi es generalitzi i torni a representar arreu del nostre país una Catalunya lliure, catalana, rica i plena. És per això que us animo a penjar la bandera de la creu de Sant Jordi als vostres balcons, demà i tota la resta de l’any. Recordem a tothom que els catalans som un poble viu i orgullós de les seves arrels i les seves tradicions.
