Durant aquests últims mesos la situació política de Síria ha estat notícia en els mitjans de comunicació tradicionals. I és que la situació convulsa que viu aquest país d’Orient Mitjà, com també la situació en països propers al conflicte entre Israel i Palestina i les incursions al Líban, posen el focus mediàtic en aquesta part del món que viu per desgràcia moments d’inestabilitat a causa del flagell de la guerra.
Síria ara té un nou règim, encapçalat per Ahmed al Charaa, ex-gihadista de grups terroristes tant importants com l’Estat Islàmic o anteriorment Al-Qaeda, i que ara encapçala el FDS, Força Democràtica Síria. Al Charaa s’ha proclamat president formal de la república de Síria, fent caure l’anterior règim d’Al-Asad.
Això ha suposat un nou règim per a un país que sempre ha patit una situació molt convulsa. Però no parlaré tant de política, sinó més aviat de com afecta aquest conflicte a un grup que sempre que hi ha canvis polítics a la zona pateix, i que està constantment en perill: els cristians.
A Síria els cristians són un grup religiós històric, ja que la seva presència es remunta als primers segles del cristianisme. L’església grega ortodoxa d’Antiòquia data del segle V i VI a la regió. D’ençà de la presència de l’Islam sempre hi ha hagut conflictes i atacs contra els cristians, fet que ha provocat que s’hagi anat reduint el percentatge de cristians en aquesta regió.
A principis del segle XX s’estima que a Síria hi havia entre un 15 i 20 % de població cristiana. Actualment són entre un 2 i un 5%. I aquests percentatges engloben les diferents confessions cristianes que hi ha: l’Església grega Ortodoxa d’Antiòquia, coneguda com església melquita; l’Església Siro-Ortodoxa; l’Església Apostòlica Armènia; les esglésies protestants i les esglésies catòliques orientals, entre elles la més important, coneguda com l’església Maronita, així com una forta importància de l’Església Catòlica Melquita.
Són esglésies moltes d’elles amb molta història i que la seva litúrgia la conserven intacta fa segles. Celebren en síriac, àrab i grec, depenent de cada església i cada ritual, amb una història molt rica.
Però cada vegada estan més amenaçats de desaparèixer per la terrible actuació d’un règim que, si bé en principi semblava que tindria una actuació tolerant amb els cristians, en els últims mesos ha demostrat tot el contrari, els ha començat a perseguir i fins i tot hi ha noticies que s’ha arribat a assassinar a més de 1000 cristians en una setmana.
I un fet molt curiós es que no trobaràs cap mitjà de comunicació dels més habituals obrint les notícies denunciant les massacres de cristians que està cometent el nou règim de Síria. Ni tampoc les massacres que es produeixen en molts altres països on ser cristià està perseguit, especialment en els països on hi ha una majoria musulmana i impera la Xària. Fa uns dies 51 cristians van ser massacrats a Nigèria pels islamistes davant la indiferència general dels mitjans de comunicació catalans. Cap mitjà de comunicació generalista mai parla d’aquestes massacres però en canvi parlen de discriminacions que en el nostre país no existeixen. I sobretot també s’obliden de denunciar aquests horrorosos crims que s’estan cometent contra la religió cristiana, que a dia d’avui és la més perseguida del món, dada que, per cert, poca gent en general coneix.
També animo tots els lectors a denunciar la persecució que hi ha actualment contra els cristians a Síria i a molts llocs del món, i a no callar-nos davant l’ocultació que fan els mitjans subvencionats de les persecucions que pateixen els cristians a l’Orient Mitjà i a tot el món.
