Avui fa just 87 anys de l’assassinat de Manuel Carrasco i Formiguera per part del feixisme espanyol. Fou assassinat per catalanista pels feixistes espanyols, però ho podria haver estat també per catòlic i conservador per part d’anarquistes i comunistes, no en va fou perseguit, en territori republicà, per les seves idees polítiques i religioses i no va ser assassinat només perquè va poder fugir a temps.
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 de febrer de 1890 – Burgos, 9 d’abril de 1938) fou un destacat polític, advocat i periodista català, conegut pel seu compromís ferm amb el nacionalisme català, els valors cristians i la defensa de les llibertats. La seva trajectòria vital és un exemple de coherència, valentia i fidelitat als seus ideals fins a les últimes conseqüències.
Nascut en una família d’idees conservadores, Carrasco es va formar com a advocat a la Universitat de Barcelona. Durant la seva joventut es va vincular amb el moviment catalanista i catòlic, destacant ben aviat per les seves dots oratòries i el seu compromís ètic.
El 1919 es va incorporar a la Lliga Regionalista, essent regidor a Barcelona per aquest partit, però ben aviat en va marxar, descontent amb la seva política poc nacionalista. El 1922 va ser un dels fundadors d’Acció Catalana, un partit d’escindits de la Lliga, que destacà pel seu nacionalisme català més abrandat. Mentrestant, creà un setmanari nacionalista, L’Estevet, un exemple de la premsa satírica catalana de l’època que durant la dictadura de Primo de Rivera destacà per caricaturitzar el règim, fet pel qual Carrasco anà a la presó.
Amb la República (1931), com a membre d’Acció Catalana, que aleshores passà a anomenar-se Acció Catalana Republicana, fou nomenat conseller de Sanitat i Beneficència del govern Macià. El 1932 fou expulsat del seu partit juntament amb altres militants més conservadors i catòlics, per passar a militar a un nou partit, Unió Democràtica de Catalunya, una formació política nacionalista, democràtica i catòlica.
Quan esclatà la Guerra Civil Espanyola el 1936, Carrasco es posicionà contra els revoltats de Franco, tot i denunciar els assassinats anarquistes i la persecució religiosa contra els catòlics més destacats i contra la religió. Perseguit pels esquerrans anticlericals, es refugià al País Basc, on aleshores era president José Antonio Aguirre, del PNB, amb el qual col·laborà.
Quan els franquistes acaben conquerint Guipúscoa el nostre protagonista se’n torna a Catalunya, on va tornar a ser perseguit per elements esquerrans. És per aquest motiu que se’n vol tornar al País Basc, ara a Biscaia, però un vaixell de guerra espanyol de Franco va interceptar el vaixell que li duia el 1937. Després d’un judici sumaríssim fou condemnat a mort pels franquistes.
Tot i la pressió internacional, inclosa la del Vaticà, per evitar la seva execució, fou afusellat a Burgos el 9 d’abril de 1938, després de 13 mesos de presó. Al final de tot, davant de l’escamot d’execució, tal com explica l’historiador Jordi Bohigas en un fil a X, «sostenia amb una mà la creu amb indulgència plenària i la besava; amb l’altra mà estrenyia la sabateta de llana» de la seva filleta Rosa Maria. Tot just abans dels trets de l’escamot d’execució exclamà «Visca Catalunya lliure! Jesús, Jesús!».
