L’escàndol de les violacions comeses per pakistanesos i bangladeshians a milers de nenes angleses en diverses ciutats del nord d’Anglaterra durant almenys dues dècades torna a estar en la primera línia informativa a la Gran Bretanya. La progressia política i periodística europea passa de puntetes per aquest afer i quan en parla és per atacar Elon Musk (que ha esbombat aquest assumpte a la seva xarxa X) i una suposada “extrema dreta”. Diuen que Musk i aquesta suposada “extrema dreta” han tornat a posar sobre la taula aquest afer per interessos polítics (per perjudicar el govern laborista de Keir Starmer) i mentint o “desinformant”. De moment cap de les afirmacions que Elon Musk ha fet els darrers dies sobre aquesta qüestió s’ha demostrat que sigui falsa, més aviat al contrari. D’altra banda, s’acusa a Musk i a aquesta “extrema dreta” d’haver tornat a treure aquesta qüestió a la llum pública aquests darrers dies, però el cert és que això sí que és mentida. Aquest afer va tornar a primera línia informativa l’estiu passat i va ser la premsa, els periodistes britànics, qui ho va fer.
Sense anar més lluny, la periodista de la BBC Adele Forrest va publicar un article en aquest mitjà públic el passat 24 d’agost en el qual entrevistava un dels periodistes que en el seu moment van destapar aquest tèrbol afer, Andrew Norfolk. D’altra banda, el Servei de la Fiscalia de la Corona britànic publicava al seu web el 13 de setembre passat l’empresonament, en el marc de l’operació Stovewood, de set homes d’origen pakistanès que havien violat dues nenes angleses a Rotherham durant la dècada dels 2000. El Daily Mail, l’11 de juny passat encara informava de com la població de Rotherham viu atemorida pels molts violadors que encara campen lliures pels carrers de la ciutat, segons va denunciar l’activista i víctima dels abusos Sammy Woodhouse.
El cert és que el periodista i activista conservador anglès Douglas Murray ja va parlar d’aquest cas en el seu llibre The strange death of Europe (“L’estranya mort d’Europa”) publicat l’any 2017, un llibre que malauradament no podem llegir en llengua catalana. Murray, en el capítol en el qual parla d’aquest tema, ja explica que les autoritats britàniques van voler amagar el cas per no donar ales al British National Party, un partit contrari a la immigració massiva. Fins i tot denunciava que diverses investigacions dels casos iniciades per la policia i els serveis socials van ser suspeses per no semblar racistes. “Els departaments policials que s’ocupaven de l’explotació sexual de dones blanques per bandes <<asiàtiques>> van ser acusats de ser potencialment <<incendiaris>>”, explica Murray.
Continua Douglas Murray: “Quan la parlamentària Ann Cryer va reprendre el tema de les violacions de noies menors d’edat en el seu propi districte, va ser discretament acusada d’<<islamòfoba>> i <<racista>> i tot plegat va arribar al punt que va haver de rebre protecció policial. El govern central, la policia, les autoritats locals o la Fiscalia van trigar anys a enfrontar-se al tema. Quan finalment ho van començar a fer, una investigació oficial sobre els abusos sexuals va revelar que, només a la ciutat de Rotherham, s’havien produït, com a mínim, mil quatre-cents casos d’explotació de menors durant el període 1997-2014. Totes les víctimes eren noies blanques no musulmanes de la comunitat local, de les quals la més jove tenia només onze anys. Totes havien estat violades brutalment, fins i tot a algunes les havien xopades de benzina i amenaçat amb cremar-les vives. Altres havien estat amenaçades amb pistoles i havien estat forçades a presenciar la violació d’altres noies, amb l’advertència que no esmentessin a ningú el que havien vist”.
Segons explica Douglas Murray: “Es triaven les noies -tal com afirmaven els jutges que presidien les causes- perquè formaven part d’una comunitat diferent, no eren musulmanes i eren vistes com <<carn fàcil>>. Molts d’aquests individus havien arribat procedents de Pakistan -i d’altres països en què dominaven les societats masclistes-, amb les seves peculiars idees sobre les dones que no anaven acompanyades, és a dir, que no estaven <<protegides>>”.
Murray reitera que “la policia local també va admetre que havia silenciat aquests fets per por a les acusacions de <<racisme>> i que així les relacions amb la comunitat podien quedar afectades”. A més, segons Murray, “la policia anglesa encara recordava l’Informe Macpherson, de 1999, en el que se la culpava de practicar <<racisme institucional>> i temia que tal acusació es pogués repetir”.
Aquest afer, tal com veiem, ha anat sorgint de forma periòdica a la Gran Bretanya els darrers anys. Tot plegat es deu al fet que molt bona part dels que van cometre les violacions i els que hi van tenir alguna cosa a veure no han estat engarjolats. També és conseqüència del fet que els responsables polítics i administratius de la inacció de les autoritats davant d’aquest crim de proporcions gegantines tampoc han passat comptes amb la justícia. Com sempre, el poder vol matar el missatger per no haver d’afrontar les seves responsabilitats. Per sort, precisament gràcies a Elon Musk, s’ha trencat el monopoli de la informació per part de les elits i el pensament únic s’ha esquerdat, esperem que per sempre.
