Ahir en vam veure a Sant Cugat, a Terrassa, a Olot i, com no, al Cap i Casal de Catalunya, Barcelona. I de ben segur que hi eren a altres manifestacions i concentracions arreu del país. Una munió de banderes palestines a les reivindicacions feministes del 25 de Novembre. Encara que la d’ahir era una reivindicació de rebuig a la violència contra les dones s’hi van barrejar en molts indrets les omnipresents banderes palestines, enarborades per grupuscles d’extrema esquerra pretesament feministes. Sé de diverses dones que van assistir a actes d’ahir que es van sentir francament incòmodes davant la presència d’una bandera que no té res a veure amb el moviment feminista, al contrari, que podria representar fins i tot els valors contraris als drets de les dones, donat que a Palestina i al món àrab i musulmà en general els drets de les dones són totalment trepitjats, amb la connivència de l’esquerra europea i, en el nostre cas, de l’esquerra catalana.
Perquè la bandera palestina, una bandera àrab i musulmana, representa els milers de terroristes que van atacar Israel segrestant, assassinant i violant dones pel simple fet que eren israelianes i, per tant, no eren musulmanes. Perquè els que enarboren aquesta bandera mai critiquen el fet que la societat palestina és una de les més masclistes, misògines, homòfobes i fonamentalistes del món. Precisament al contrari que la occidental societat israeliana. Perquè els que enarboren la bandera palestina mai recorden les atrocitats de Hamàs que han iniciat la guerra que ara mateix hi ha a l’Orient Mitjà.
Però és que aquesta infiltració filopalestina i filoislamista a l’esquerra occidental i també a l’esquerra catalana la vam poder veure (deuen ser coses de les “lluites compartides”) també a la manifestació contra els lloguers abusius (què té a veure Palestina amb els lloguers a Catalunya?). I també l’hem vista l’Onze de Setembre a les diverses manifestacions, precisament quan els palestins s’han caracteritzat per donar suport immediat al Regne d’Espanya contra les aspiracions independentistes catalanes. I l’hem vista, la bandera palestina, en manifestacions a favor dels drets dels gais (un col·lectiu constantment perseguit, precisament, als territoris anomenats “palestins”). A l’únic lloc on, almenys de moment, encara no hem vist banderes palestines és a manifestacions ecologistes. Serà potser perquè als islamistes la defensa de la terra catalana els importa un rave i veuen que per aquesta banda no poden gratar res? Com poden aguantar tantes contradiccions juntes els esquerrans propalestins a Catalunya sense que els esclati el cap?
I observem com l’islamisme s’ha infiltrat a l’esquerra catalana perquè aquesta esquerra defensa els postulats de l’islamisme a Catalunya. Com defensen, per exemple, l’ús del niqab a casa nostra, un ús que segons tots els experts (i les expertes) en violència contra les dones al món musulmà és un símbol masclista i una imposició dels homes musulmans a les dones de la seva família. Tanmateix som testimonis com ERC, per exemple, té una diputada al Parlament que porta el mocador islàmic, normalitzant, així, la misogínia islàmica.
Però aquest és només un petit exemple d’aquesta infiltració islamista a l’esquerra woke catalana (perquè tota l’esquerra catalana, a més de proislamista, ja és del tot woke). Ara ja hi són ben bé a dins, de l’esquerra catalana. I també han aconseguit que una part de la dreta catalana (presumpta dreta catalana o dreta woke), Junts, calli davant d’aquest augment de poder de l’islamisme a Catalunya. Com vam llegir a Estat.cat fa pocs dies, segons Hanan Serroukh, experta en islamisme i ella mateixa víctima del masclisme islamista quan era jove, va dir que Figueres, una ciutat que els darrers anys s’ha emplenat d’immigrants musulmans, ara mateix “s’ha convertit en un punt estratègic per als moviments islamistes”. I mentrestant l’esquerra catalana no només calla davant d’aquesta gravíssima amenaça sinó que fa la gara-gara a aquests fonamentalistes d’importació i als seus principis misògins i totalitaris. Fins quan n’haurem de ser testimonis?
