L’operació militar de les FDI contra la República Islàmica d’Iran ha estat batejada “Rugit del Lleó” i, per ara, està essent una demostració excepcional de força, intel·ligència i determinació contra l’enemic i amb un suport social majoritari de la ciutadania israeliana.
Cap d’aqueixes consideracions és tinguda en compte pels polítics i mitjans nostrats que oculten el caràcter genocida del règim islamista i el perill existencial que representa pel poble jueu. Catalunya, dissortadament, és incapaç d’independitzar-se però gosa menysprear a Israel per defensar-se, abraçant un pacifisme abstracte i estèril que el culpa sistemàticament d’imperialista i s’embadaleix amb el palestinisme mític i el seu projecte d’estat fallit. Només Xavier Sala Martín i Hèctor López Bofill han alçat la veu fent costat als Estats Units apel·lant a una causa nacional catalana que ningú defensa internacionalment.
La probable caiguda de la dictadura iraniana serà una desfeta històrica de l’islamisme i tindrà uns efectes equiparables a la del mur de Berlín i el sovietisme, però per Catalunya serà una oportunitat perduda per situar-se al costat dels pobles que lluiten per la llibertat i contra els totalitarismes.
Post Scriptum, 9 de març de 2026
La victòria militar en curs d’Israel es pot tornar en derrota política per la culpabilització mediàtica del progressisme occidental propens a responsabilitzar l’estat-nació del poble jueu del conflicte i causant de la inestabilitat a l’Orient Mitjà. Ben-Dror Yemini alerta en aqueix sentit ahir a Ynet: «Una victòria militar important contra l’Iran podria convertir-se en una amenaça existencial per a Israel. La guerra d’Israel contra l’Iran està justificada i militarment efectiva, però l’experiència passada adverteix que les victòries del camp de batalla poden convertir-se en derrota en l’opinió pública; sense restaurar el suport global, especialment als EUA, fins i tot l’èxit podria convertir-se en un col·lapse estratègic».
Article publicat originalment al bloc de l’autor el 5 de març de 2026.
.
