Em fa vergonya veure que l’espai públic de tots els pobles de Catalunya va ple de banderes que no són la catalana. I no parlem d’ajuntaments dels Comuns o del PSC, que ja sabem que són partits mortalment anticatalans. Em refereixo a ajuntaments governats per Junts, ERC i CUP, que representava, representava!, que eren partits independentistes i que la seva prioritat número 1 havia de ser la independència de Catalunya. En canvi, en comptes d’omplir els pobles d’estelades i de banderes catalanes sense estel, els han omplert de banderes multicolors (LGTBI), de banderes liles símbol del feminisme i no sé si em deixo altres simbologies peregrines. I no només banderes, han pintat de coloraines bancs per seure, passos de vianants i altres racons de l’espai públic per reivindicar tothora les lluites compartides woke, de les quals, santa casualitat!, cap d’elles és la de la independència de Catalunya.
Les lluites compartides del wokisme, doncs, s’han convertit en el gran cavall de batalla a nivell municipal dels partits que diuen que són independentistes. L’únic poble que reconec que no seguia aquesta norma (i si n’hi ha algun altre que el lector em corregeixi) és Verges, governat per la CUP, que fa almenys una dècada que va omplir el nucli urbà d’estelades grogues i blaves fins que fa poc els han obligat a treure-les. La CUP no és precisament un partit sant de la meva devoció però hem de reconèixer les coses que a nivell de nacionalisme i independentisme (en algun indret) han fet bé.
Doncs sí, Junts, ERC i la CUP s’han amagat com covards darrere de banderes inofensives al sistema colonial espanyol que ocupa Catalunya per no haver de ser valents i afrontar allò que prediquen en els seus eslògans: que (diuen) que volen la independència de Catalunya. Ja sabem que omplir tots els pobles de Catalunya d’estelades i banderes catalanes no ens portarà directament a la independència però sí que crearà un caliu i farà remenar l’olla dels sentiments populars, i, sobretot, farà una cosa que seria molt necessària per al nostre país: crearia orgull nacional, consciència nacional, faria créixer la fal·lera entre els catalans de reprendre el soufflé independentista que es va acabar l’octubre de l’any 2017.
És per això que els ximples útils del wokisme han estat providencials per als rendicionistes nostrats per a substituir l’independentisme per alguna reivindicació de poca volada per a distreure el personal, sobretot els nostres joves. Junts, ERC i CUP creuen que no s’ha d’inflamar les masses catalanes amb el virus del patriotisme, el nacionalisme i l’independentisme i se’ls ha de distreure amb el pa i circ de les ximpleries woke. I si de passada, els nostres joves queden tant abduïts per la secta de les lluites compartides com per no tenir fills, millor per ells, així s’acaba l’independentisme (perquè sense catalans no hi ha independentisme) i menys problemes.
Cal una sacsejada ben forta per treure’ns de sobre tota aquesta crosta de processistes woke que no saben fer altra cosa que marejar la perdiu i fer el joc als espanyols. Que es deixin estar de collonades i que aprofitin la creixent mala maror entre els Estats Units i el govern socialista espanyol per, com a mínim, deixar anar als yankees que una Catalunya independent seria molt més fiable com a aliat a la Mediterrània sud-occidental que no pas el califat socialista espanyol. Però no. Juntaires, erquis i cupaires estan entretinguts posant banderetes de l’arc de Sant Martí i banderetes liles a les places, que així segur que s’acabaran les agressions masclistes i homofòbiques. Aquesta gent són ridículs.
