La frase del títol d’aquest article no és meva, la va pronunciar un amic meu fa unes setmanes parlant del lent, però de moment indeturable avenç de l’islamisme a tot el continent europeu. Em va dir que no vol que l’islamisme i les seves imposicions guanyin terreny a casa nostra perquè no vol que els seus fills i els seus néts perdin la llibertat de pensament i de conducta que tenen ara. I també em va dir que el rock and roll és un gènere musical l’essència del qual està totalment enfrontat amb els valors que defensen Hamàs i els Germans Musulmans. I és ben veritat, perquè els valors d’inconformisme i rebel·lia del rock and roll són totalment oposats als totalitarismes religiosos.
I ara mateix, tots ho sabem, l’únic totalitarisme religiós que hi ha a Europa és l’islamista. Una societat europea regida per l’islamisme no toleraria la música dels Rolling Stones, de Led Zeppelin, d’Iron Maiden o de Mötorhead, per citar només quatre bandes clàssiques de rock. El rock and roll és consubstancial d’Occident i règims islamistes com el de l’Iran posen moltes restriccions al rock and roll, a la música importada d’Occident i fins i tot a la música en general.
L’islamisme es fonamenta en el control estricte de la conducta, del pensament i de l’expressió cultural i tendeix a imposar una única veritat, considerada sagrada i inqüestionable. El fonamentalisme islamista veu qualsevol forma de dissidència com una amenaça. La música, el ball, la llibertat o la crítica social que sovint acompanya el rock and roll xoquen frontalment amb aquesta voluntat d’homogeneïtzació i submissió. Per això, el rock and roll és inherentment incompatible amb l’islamisme. El rock no només desafia el poder, sinó que convida a pensar, a sentir i a triar, tres accions profundament subversives en qualsevol règim que pretengui controlar l’ànima, la consciència i la conducta de les persones. En aquest sentit, la seva existència mateixa és una forma de resistència cultural.
És per això que als països controlats per règims islamistes el rock and roll és o bé inexistent o bé clandestí. És per això que l’islamisme és incompatible amb el rock and roll.
Llarga vida al rock and roll!
