La independència no tracta de democràcia, la independència tracta de foragitar el relat espanyol del que el catalanisme n’ha estat còmplice.
No és cert que la democràcia sigui el principi: la democràcia és el final, sense independència no hi ha democràcia.
No és cert que siguem un sol poble amb dues llengües: si som un sol poble és perquè el català ens defineix com a catalans.
No és cert que saber castellà ens enriqueix: saber-lo ens empobreix i ens destrueix.
No és cert que siguem pobles germans: som pobles enemics.
Com deia Karl Poper no s’ha de ser tolerants amb la intolerància, i la presència del castellà és el súmmum de la intolerància, la intolerància que ens sotmet a Castella.
Ens diran racistes, feixistes, totalitaris, tant li fot. Diran que no en som prous, és irrellevant. Catalunya és la terra dels catalans, en siguem deu o en siguem deu milions i a Catalunya s’ha de restablir la sobirania catalana. Perquè aquí, a Catalunya, manen els catalans, en siguem deu o en siguem deu milions. Només quan comencem a entendre-ho començarem a fresar el camí vers la independència. Mentrestant romandrem dins d’aquest marasme d’autocomplaença.
Ja ho va dir Maquiavel, no es tracta de dir-los que els prendrem les armes per matar-los, sinó de prendre’ls les armes per matar-los.
