Amb La germandat de l’àngel caigut —Premi Josep Pla 2024—, Jaume Clotet va obrir una nova via dins del thriller català contemporani, una proposta literària que combina ritme trepidant, misteri i un rerefons cultural profundament arrelat a la nostra terra. La calavera de l’apòstol, la seva continuació, consolida aquesta aposta i confirma Clotet com un autor capaç d’unir entreteniment i promoció de la identitat catalana en un mateix relat.
Tant l’una com l’altra són dues novel·les que es llegeixen d’una revolada. Me les he llegit totes dues en un parell de setmanes. Clotet sap mantenir la tensió amb capítols curts, girs constants i una prosa àgil que empeny el lector a no deixar el llibre fins a la darrera pàgina. Però més enllà del ritme, hi ha el rerefons cultural subjacent en totes dues novel·les: els dos títols s’endinsen en mites bíblics, llegendes vinculades al primer cristianisme i enigmes amagats entre les pedres més antigues de Catalunya.
A diferència d’altres thrillers esotèrics de referència internacional —com El codi Da Vinci de Dan Brown—, les obres de Clotet tenen els peus ben clavats a Catalunya, la nostra Nació. Els paisatges, les tradicions i les arrels culturals catalanes impregnen cada escena, dotant-les d’una força tel·lúrica i gairebé mística. Les muntanyes, els monestirs i els pobles antics no són només escenaris, sinó personatges que respiren i condicionen la història.
A través d’aquestes dues novel·les de Jaume Clotet viatjarem i coneixerem diversos escenaris simbòlics de Catalunya, com Montserrat, Sant Pere de Rodes, Sant Martí del Canigó, el santuari del Miracle, i altres de no tant coneguts com l’església de Sant Pere de Lavern. Els dos personatges protagonistes de les dues novel·les, Bernat Balaguer, monjo de Montserrat i la mossa d’esquadra Berta Bosch també viatjaran a ciutats com Roma, París i Jerusalem en els trajectes que hauran de recórrer com a conseqüència de les vicissituds de les seves aventures. No sé si l’autor s’ha plantejat de donar vida a una ruta d’aquestes dues novel·les que serveixi per a donar a conèixer els escenaris concrets dels diversos capítols de les dues històries que s’esdevenen en territori català…
Els protagonistes, el monjo Bernat i la policia Berta —carismàtics, valents i sovint atrapats entre la raó i la fe—, són el fil conductor d’un viatge que combina el thriller més modern amb tocs de fantasia i simbologia religiosa. Les forces del Mal i antics ordes religiosos relacionats amb ancestrals llegendes cristianes estaran relacionats amb les conspiracions que els dos protagonistes hauran de desemmascarar i combatre.
L’autor amaneix les dues novel·les amb detalls de collita pròpia que representen picades d’ullet al lector català. Clotet, a través del narrador de les dues històries, no s’està de definir com a nacionals catalanes una sèrie d’institucions del país, cosa que pocs escriptors en la nostra llengua s’esforcen a recalcar. En aquest sentit, es tracta de dues obres del tot autocentrades i nacionalment conscients. D’altra banda, Clotet tampoc no s’està de denunciar, com qui no vol la cosa, també a través del narrador, la situació de d’inseguretat que fa anys que viu la ciutat de Barcelona, la multireincidència dels lladres i altres criminals que s’han instal·lat al Cap i Casal, conseqüència d’unes lleis espanyoles permissives amb els qui cometen delictes i la impotència amb què el cos de Mossos d’Esquadra viu aquesta situació.
En conjunt, La germandat de l’àngel caigut i La calavera de l’apòstol formen un díptic captivador: dues novel·les d’acció i misteri que podrien convertir-se perfectament en guions de cinema o sèries internacionals d’èxit situades en una Catalunya nacional i per tant sense perdre ni un bri del seu accent i de la seva ànima catalanes.
